Fem-ho juntes?

Fem-ho juntes?

Sens dubte vivim nous temps en política, i això del govern del poble –del poble, pel poble i amb el poble– és un motor de transformació potent que es comença a fer tangible en forma i fons, en gestualitat simbòlica i en acció política real. Celebro les declaracions d’Ada Colau comprometent-se novament a traslladar al poble el debat i la decisió sobre l’adhesió de la ciutat a l’AMI. Mataró també ho ha fet, i ho ha fet Badalona. Potser més ciutats s’hi van sumant. Llanço una idea: fem-ho juntes? El suport entre ciutats és cabdal en aquesta revolució municipalista que està en marxa. I més enllà de les estructures supramunicipals institucionalitzades, on també aquesta nova política hi anirà deixant petjada, la realitat-xarxa s’imposa. La complicitat entre pobles i ciutats per compartir experiències i fer aprenentatge en xarxa dibuixen un nou mapa d’aliances. També en l’àmbit de la política institucional l’olla comença a bullir per sota. Compartir i cooperar per enfortir-se, per contrastar, per innovar creant de forma col·lectiva. Badalona i Barcelona podríem coordinar-nos per articular una consulta ciutadana per situar la decisió a peu de carrer, assegurant l’eficiència, optimitzant costos i reforçant la invitació a participar atès que la convocatòria plantejada conjuntament tindria un major impacte. Caldria valorar bé el moment i la forma de fer la consulta, però és evident que el debat sobre l’encaix de Catalunya amb l’estat espanyol continuarà després del 27s, sigui quin sigui el resultat, i no podem permetre que la pilota torni a quedar a la teulada de les institucions, sinó que hem de mantenir viu el procés al carrer, que és on...
La revolució municipalista està en marxa

La revolució municipalista està en marxa

El que ha passat a Badalona sorprèn. Semblava impossible però s’ha aconseguit. Crida l’atenció que un govern d’alta pluralitat i en minoria pugui consolidar la seva cohesió i posar-se d’acord per tirar endavant un programa comú amb força i empenta. Treball en equip, transversalitat i transparència són conceptes que semblen incompatibles amb la clàssica cultura partidista, però són identificatius d’aquest govern tan divers i tan plural de Badalona: 5 electes de Guanyem Badalona en Comú (una plataforma que agrupa persones a títol individual, associacions, entitats i moviments socials, i a la que formacions com la CUP, Podem, Comunistes.cat, els Verds i el Procés Constituent donen suport), 3 electes d’ERC-Avancem-Més i 2 electes d’ICV-EUiA. Punt de trobada entre independentistes i federalistes, punt de trobada entre nova política i partits amb història. Una resposta responsable al mandat del poble, un poble que demana aquest canvi. Quan vam començar a negociar per construir aquest govern alternatiu a molta gent li semblava impossible posar d’acord tanta diversitat. Però ho hem fet, i afrontem un mandat basat en els acords de programa, en els objectius, posant les persones al centre de la política, convertint a les persones en l’autèntic subjecte polític. Als més escèptics els parlo de la samfaina, un plat exquisit que es cou a foc lent, un conjunt harmònic on la diversitat dels seus ingredients és totalment identificable. Governar d’una altra forma, superant partidismes en benefici del bé comú. Aquesta és l’autèntica nova política que estem fent a Badalona. Les passades eleccions municipals han suposat l’inici d’un procés de profundes transformacions. Una revolta constructiva del poble, d’un poble que en els darrers...

Netejar, netejar, netejar… per canviar

Article d’opinió al Tot Badalona L’alcalde del PP que tenim a Badalona està molt motivat per netejar. Parla de netejar la ciutat de delinqüència i jo li diria, clarament, que al seu propi partit hi té molta feina. Delinqüents de guant blanc se’n diu, no? Aquests que roben fortunes, que trafiquen amb influències, que porten una doble comptabilitat i paguen en B per estafar a la Hisenda Pública. Sí, sense dubte cal netejar bé la ciutat, el país, l’estat… de tots els qui es mirin la política com un trampolí per aconseguir poder i per enriquir-se sense importar-los el patiment de la majoria de la població. Sense importar-los les desigualtats, les injustícies, la defensa dels Drets Humans. Comparin sous, comparin patrimoni. Comparin trajectòries empresarials. Diuen que el poder corromp… en tenim sobrades proves! Quin sentit té seguir funcionant amb models polítics i econòmics que no busquen l’equitat i el bé comú, que no eviten la corrupció política i que faciliten l’auge de grans fortunes lligades al poder, a la banca i a les empreses de serveis bàsics? Aquest model no funciona, és un model esgotat. Nefast. Que de delinqüents estafadors no n’hi ha només al PP? I tant que no, desgraciadament la corrupció esquitxa a per tot, també a altres partits – tot i que el PP guanya de molt – i el segon en el rànquing és el partit socialista, el PSOE. I la corrupció i l’estafa, l’abús de poder per enriquir-se impunement també esquitxa a moltes institucions començant per la Monarquia. El rei, un altre gran estafador. Que ningú s’escapa d’aquesta lacra? No, no és cert, hi...

La fràgil adolescència

Ho he sabut de sempre, però ara més. Quan tenia els fill petits ja hi pensava, i la temia. Ara reviso satisfeta el procés viscut i assaboreixo l’evident èxit. Sense por, acompanyo com puc, encara que sigui només amb paraules. Recordant com em van acompanyar i orientar a mi les paraules d’altres. No són només els fills i filles dels amics, familiars i veïnat. Són, sobretot, les i els alumnes que any rere any formen part dels meus neguits. L’adolescència és l’etapa amb més risc. Els humans menuts del nostre voltant als qui acompanyem en el créixer són vulnerables des del dia que estripen la placenta i eixamplen la vagina per sortir del ventre. Acabats de néixer la seva fragilitat és evident. En depèn la vida. Després són vulnerables en tots els aspectes, físics, psíquics, emocionals. Però no sempre ho sabem veure. Nosaltres com a adults acompanyants tenim algunes coses clares i d’altres menys clares, i en general ens en sortim. Uns més, uns menys. Com a pares, com a mestres, com a monitors, com a… educadors totes i tots al cap i a la fi. Amb mil circumstàncies diverses. I sí, la canalla es fa gran, però fins que se’n faci del tot, fins que ja enfila el seu propi camí feliç i constructiu, amb seguretat, com pertoca, primer ha de passar aquest moment especialment complex. N’hi haurà d’altres a la vida de moments, però aquesta etapa es fa mirar amb tots els sentits. I sinó parleu amb famílies i professorat. És aquell moment en què cal ser-hi més que mai, no dimitir,escoltar amatent, donar suport i posar...

La memòria del parc

Avui, quan vingueu al parc de la Rambla Solidaritat per gaudir de la festa que fa mesos que prepara tota una pila de gent del barri, entitats diverses i veïnat, pugeu fins dalt de tot, atureu-vos un moment, i pareu l’orella. No feu cas d’aquella placa que diu que el parc va ser inaugurat per l’Albiol fa unes setmanes, perquè el parc, ho sap tothom, és molt més antic. La placa es refereix a una remodelació actual que s’ha fet al parc – a esquenes dels veïns, per cert, amb qui no es va comptar ni abans ni després, ni tan sols a l’hora d’inaugurar aquesta remodelació, ho podeu llegir aquí – és una placa molt criticada perquè a part de ser una despesa innecessària, no recull cap dada sobre la història del parc. Pregunteu-li coses al parc, en té moltes per explicar-vos. Potser podeu començar preguntant a què es deu el seu nom. Parc de la Solidaritat. Gireu-vos cap al nord i observeu un bloc d’habitatges força diferent de la majoria de blocs de pisos, són els pisos de la Cooperativa… què significa aquesta cooperativa? Té a veure amb alguna fàbrica? És l’edifici de pisos més antic del barri, o potser no? Escolteu al parc, té moltes coses per explicar-vos. Us parlarà dels anys 50 i d’abans, de com aquell espai descampat ja servia per fer-hi vida social entre els centenars i milers de nou pobladors d’aquella zona de Badalona de terra argilosa que havia acollit vil·les romanes, vinyes, bòbiles i alguna casa d’estiueig, i que havia estat punt d’arribada de la primera onada migratòria dels anys 20....