Fem-ho juntes?

Fem-ho juntes?

Sens dubte vivim nous temps en política, i això del govern del poble –del poble, pel poble i amb el poble– és un motor de transformació potent que es comença a fer tangible en forma i fons, en gestualitat simbòlica i en acció política real. Celebro les declaracions d’Ada Colau comprometent-se novament a traslladar al poble el debat i la decisió sobre l’adhesió de la ciutat a l’AMI. Mataró també ho ha fet, i ho ha fet Badalona. Potser més ciutats s’hi van sumant. Llanço una idea: fem-ho juntes? El suport entre ciutats és cabdal en aquesta revolució municipalista que està en marxa. I més enllà de les estructures supramunicipals institucionalitzades, on també aquesta nova política hi anirà deixant petjada, la realitat-xarxa s’imposa. La complicitat entre pobles i ciutats per compartir experiències i fer aprenentatge en xarxa dibuixen un nou mapa d’aliances. També en l’àmbit de la política institucional l’olla comença a bullir per sota. Compartir i cooperar per enfortir-se, per contrastar, per innovar creant de forma col·lectiva. Badalona i Barcelona podríem coordinar-nos per articular una consulta ciutadana per situar la decisió a peu de carrer, assegurant l’eficiència, optimitzant costos i reforçant la invitació a participar atès que la convocatòria plantejada conjuntament tindria un major impacte. Caldria valorar bé el moment i la forma de fer la consulta, però és evident que el debat sobre l’encaix de Catalunya amb l’estat espanyol continuarà després del 27s, sigui quin sigui el resultat, i no podem permetre que la pilota torni a quedar a la teulada de les institucions, sinó que hem de mantenir viu el procés al carrer, que és on...
La revolució municipalista està en marxa

La revolució municipalista està en marxa

El que ha passat a Badalona sorprèn. Semblava impossible però s’ha aconseguit. Crida l’atenció que un govern d’alta pluralitat i en minoria pugui consolidar la seva cohesió i posar-se d’acord per tirar endavant un programa comú amb força i empenta. Treball en equip, transversalitat i transparència són conceptes que semblen incompatibles amb la clàssica cultura partidista, però són identificatius d’aquest govern tan divers i tan plural de Badalona: 5 electes de Guanyem Badalona en Comú (una plataforma que agrupa persones a títol individual, associacions, entitats i moviments socials, i a la que formacions com la CUP, Podem, Comunistes.cat, els Verds i el Procés Constituent donen suport), 3 electes d’ERC-Avancem-Més i 2 electes d’ICV-EUiA. Punt de trobada entre independentistes i federalistes, punt de trobada entre nova política i partits amb història. Una resposta responsable al mandat del poble, un poble que demana aquest canvi. Quan vam començar a negociar per construir aquest govern alternatiu a molta gent li semblava impossible posar d’acord tanta diversitat. Però ho hem fet, i afrontem un mandat basat en els acords de programa, en els objectius, posant les persones al centre de la política, convertint a les persones en l’autèntic subjecte polític. Als més escèptics els parlo de la samfaina, un plat exquisit que es cou a foc lent, un conjunt harmònic on la diversitat dels seus ingredients és totalment identificable. Governar d’una altra forma, superant partidismes en benefici del bé comú. Aquesta és l’autèntica nova política que estem fent a Badalona. Les passades eleccions municipals han suposat l’inici d’un procés de profundes transformacions. Una revolta constructiva del poble, d’un poble que en els darrers...
Badalona, la ciutat en femení

Badalona, la ciutat en femení

La nostra ciutat, és el resultat de transformacions constants fetes per millorar-la, per fer-la més humana. Ara fa 40 anys on les lluites per espai públic, o millor dit per preservar espai públic, condemnat a l’especulació urbanística, què va ser conquerit per les dones de la nostra ciutat. Van ser elles les que al gener del 1975 van fer una manifestació on més de 500 portaven espelmes demanant el enllumenament a Llefià. Més tard, al juliol, van ser una altra vegada les dones que ocupaven els terrenys de l’actual parc del Gran Sol. Portaven testos i plantes el mateix va passar al actual parc Salvador Allende i a la plaça de la dona. Aquesta última dedicada al paper de la dona en aquestes lluites. Va ser l’any de les lluites, per a recuperar espais, per a demanar escoles, CAP, biblioteques i altres equipaments necessaris a la nostra ciutat. Deu anys desprès al 1985, ara farà 30 anys, a l’abril, el veïnat de Pomar va decidir segrestar 14 autobusos com a forma de protestar per la retirada del transport públic al barri i demanar una tarifa única. Una altra vegada van ser les dones les que van estar al peu de la trinxera vigilant el autobusos i defensar un transport públic de qualitat. Van necessitar més de 500 policies per recuperar els autobusos segrestats. Ara, 40 anys desprès del 75 tornem a veure com les dones tornen a tenir un paper especial en poder capgirar la ciutat governada pels hereus ideològics de la dictadura franquista. 40 anys desprès tenim l’oportunitat que una dona encapçali la lluita per la transformació social...
Nosaltres tampoc volem més globus, volem una escola pública i de qualitat

Nosaltres tampoc volem més globus, volem una escola pública i de qualitat

En la línia de l’article de David Guerrero, president de FAMPAS Badalona, la nostra formació, Guanyem Badalona en Comú, no té cap interès a oferir presents en forma de globus, caramels o altres objectes atractius per fer que la ciutadania s’interessi en les nostres propostes de ciutat. Com que nosaltres estem convençuts que s’ha de canviar la manera de fer política, no volem entrar en aquest tipus de petits suborns per comprar voluntats. Volem convèncer amb la força de les idees, però idees possibles d’assolir i no cortines de fum per aconseguir un grapat de vots. En aquest sentit, i per respondre a la qüestió plantejada pel David, nosaltres, en matèria d’educació, subscrivim el conjunt de propostes plantejades per FAMPAS durant la sessió de presentació del passat 3 de març. Apostem clarament per l’escola pública i de qualitat, que és la que possibilita una societat més equilibrada, sostenible, justa i és la que pot garantir la igualtat de drets i d’oportunitats. Crearem a tota la ciutat Districtes Educatius on ha de participar tota la comunitat educativa (mestres, AMPA, famílies) però també agents educatius, associacions de veïns i altres. S’encarregaran de vertebrar el model educatiu per fer de Badalona una ciutat educadora per acabar confluint en el Consell Educatiu de la Ciutat. Treballarem per abaratir el cost de les escoles bressol municipals, amb la voluntat que sigui un servei públic no gestionat per empreses privades, perquè es l’única manera de garantir la qualitat de l’educació en aquest primer cicle de l’educació infantil. Volem garantir la gratuïtat total de l’escolarització, i per fer-ho possible, proposem, en primer lloc, dotar-nos d’una partida pressupostària...
Un model de festa, un model de ciutat: retornem el protagonisme a la cultura

Un model de festa, un model de ciutat: retornem el protagonisme a la cultura

La Diada de Sant Jordi és un dia de reivindicació de la cultura i la lectura, en què els protagonistes són les roses i els llibres, però també les entitats socials i culturals, que són les grans generadores i difusores d’aquesta mateixa cultura. Tot i les protestes de l’any passat, el govern municipal del Partit Popular ha decidit unilateralment seguir un any més amb el model exclusivament econòmic de la Fira de Sant Jordi, i tornat a expulsar les entitats culturals fora del centre neuràlgic d’aquesta. L’any passat ja vaig ser partícip de l’enrenou que es va formar al voltant d’aquesta festa a Badalona, i és que en aquest, com en altres casos, no estem parlant d’una fira i prou. Estem parlant de com entén el govern municipal les festes, la cultura i la ciutat amb els seus habitants: un tauler on executar les seves jugades sense tenir en compte res més que els seus propis interessos. Per això vaig dir i repeteixo que la seva insistència a aplicar aquest model no és arbitrària. El món associatiu promou des de la seva activitat una cultura lligada a la participació i a l’actitud crítica, que xoca frontalment amb les pràctiques del PP, que prefereix promoure una “cultura de la Thermomix”, lligada al consumisme, i que li és més fàcil de controlar. Des de Guanyem Badalona en Comú exigim que s’acabi amb aquesta utilització de la Fira de Sant Jordi amb motius purament ideològics i es retorni a les entitats i les llibreries, l’autèntic nucli de la festa, que, durant molts anys, van fer que aquest dia de la cultura no...
La hipocresia de la UE va afegint centenars de persones refugiades que han mort al mar

La hipocresia de la UE va afegint centenars de persones refugiades que han mort al mar

El drama de les màfies que trafiquen amb refugiats ha d’afegir un mínim de 800 persones més a la seva llista de morts. Les últimes han perdut la vida al mar Mediterrani quan intentaven arribar a Itàlia per començar una vida nova. Davant d’una tragèdia d’aquestes dimensions, una vegada més, les persones han estat a l’altura, com passa sempre, i els governs han tornat a fer el ridícul al demostrar la seva absoluta incapacitat per afrontar situacions que vagin més enllà d’una simple gestió econòmica. Itàlia va crear el Pla Mare Nostrum, amb motiu dels fets de Lampedusa, per intentar evitar el màxim nombre de morts davant les seves costes. Aquest pla significava cobrir una àrea de 70.000 quilòmetres quadrats, amb un pressupost mensual de 9 milions d’euros per mantenir 32 vaixells, 2 submarins i 900 militars. En el moment que tots els governs de la Unió Europea hi van ficar cullerada, va començar un ridícul que ha desembocat en la tragèdia del cap de setmana. Els governants europeus que ens asseguren que vetllen pel nostre benestar i que miren pel bé comú van substituir el Pla Mare Nostrum pel Pla Tritó. De 70.000 quilòmetres quadrats es passa a 48 quilòmetres quadrats de control de fronteres i s’exclouen les funcions de salvament marítim, els 9 milions d’euros mensuals que aportava Itàlia es rebaixen a 3 milions i els efectius disponibles es redueixen de manera evident. Aquesta és la resposta i la preocupació dels 28 governs de la Unió Europea. Denunciem, doncs, les polítiques internacionals que es posen en pràctica en perjudici dels països del Sud, que provoquen un deteriorament...