Fem-ho juntes?

Fem-ho juntes?
Foto: Josep Garcia

Dolors Sabater
Foto: Josep Garcia

Sens dubte vivim nous temps en política, i això del govern del poble –del poble, pel poble i amb el poble– és un motor de transformació potent que es comença a fer tangible en forma i fons, en gestualitat simbòlica i en acció política real.

Celebro les declaracions d’Ada Colau comprometent-se novament a traslladar al poble el debat i la decisió sobre l’adhesió de la ciutat a l’AMI. Mataró també ho ha fet, i ho ha fet Badalona. Potser més ciutats s’hi van sumant. Llanço una idea: fem-ho juntes? El suport entre ciutats és cabdal en aquesta revolució municipalista que està en marxa. I més enllà de les estructures supramunicipals institucionalitzades, on també aquesta nova política hi anirà deixant petjada, la realitat-xarxa s’imposa. La complicitat entre pobles i ciutats per compartir experiències i fer aprenentatge en xarxa dibuixen un nou mapa d’aliances. També en l’àmbit de la política institucional l’olla comença a bullir per sota. Compartir i cooperar per enfortir-se, per contrastar, per innovar creant de forma col·lectiva.

Badalona i Barcelona podríem coordinar-nos per articular una consulta ciutadana per situar la decisió a peu de carrer, assegurant l’eficiència, optimitzant costos i reforçant la invitació a participar atès que la convocatòria plantejada conjuntament tindria un major impacte. Caldria valorar bé el moment i la forma de fer la consulta, però és evident que el debat sobre l’encaix de Catalunya amb l’estat espanyol continuarà després del 27s, sigui quin sigui el resultat, i no podem permetre que la pilota torni a quedar a la teulada de les institucions, sinó que hem de mantenir viu el procés al carrer, que és on ha nascut. I els municipis no volen (ni han) de quedar-ne al marge. Aquesta és una idea que passada la contesa electoral m’agradaria aprofundir en una taula en la qual el comú denominador ha de ser el compromís a propiciar el debat i escoltar les nostres ciutats.

La participació política, l’apoderament ciutadà que retorna a les persones el seu dret a ser agent polític actiu dia a dia no només al carrer construint alternatives sinó també en la presa de decisions que afecten la política institucional, no són paraules buides. Aquesta nova forma de fer política per al bé comú que posa com a subjecte polític a les persones i el respecte als drets fonamentals com a horitzó inapel·lable adopta codis ètics i metodologies noves. Construeix el canvi posant en pràctica la democràcia participativa que és un complement imprescindible de la representativa. Fins que la representativa arribi a ser un complement imprescindible de la participativa, autèntic significat de la democràcia.

El poble té un poder real que no sempre exerceix. Massa temps de només votar i esperar. Però també de mobilitzar-se al carrer. La ciutadania és qui té el poder d’empènyer canvis, i d’això en tenim milers d’exemples al llarg de la història de la humanitat. I de la nostra pròpia història, tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol. També, i especialment, en els moments recents.

Si el poder retorna al poble i l’exerceix no només des del carrer sinó també des de les institucions, llavors tot és possible. Imparable. I el dret a intervenir, a contribuir en la presa de decisions col·lectives, aquest dret és fonamental. i il·limitat. Tant serveix per decidir sobre les prioritats del pressupost municipal com per autodeterminar-se com a poble, per decidir quin tipus d’economia es promou des del municipi com per decidir quin model d’Europa volem. Tant serveix per decidir sobre l’ús de l’espai públic a la ciutat com per decidir sobre quina relació ha de mantenir Catalunya amb l’estat. És el poder del poble, el dret a decidir sobre totes i cadascuna de les coses que ens afecten. Per això és una bona iniciativa, en aquesta línia, fer referèndums sobre l’entrada a l’AMI, l’associació de Municipis per la Independència.

Jo com a cap de llista d’una formació que és punt de trobada entre federalistes i independentistes (Guanyem Badalona en Comú) vaig signar el compromís pre electoral que proposava l’AMI, amb un matís correctiu per deixar clar que la nostra formació no s’alinia amb plantejaments neoliberals ni de continuisme de vella política, perquè és una formació d’unitat popular. I també el vaig signar personalment, perquè, sí, jo crec que la independència és el camí per l’alliberament i la revolució social.

Però una cosa és el que jo penso i l’altra el que pensa el govern de la ciutat, i l’altra la ciutat sencera que hores d’ara represento. I per coherència en la línia d’apoderar el poble perquè tingui dret real a decidir, crec – i ho creu el govern plural que encapçalo – que aquest debat ha d’estar al carrer, sense por, sense complexos. Al carrer i al ple. És una decisió massa important – tot el que afecta al futur del nostre país i a la seva relació amb l’Estat – com perquè ningú en quedi al marge.Tothom hi ha de dir la seva després d’haver tingut informació, espais de deliberació i mecanismes de presa de decisió. I més a Badalona.

 

Article publicat el 10 de setembre de 2015 a Vilaweb.