La hipocresia de la UE va afegint centenars de persones refugiades que han mort al mar

La hipocresia de la UE va afegint centenars de persones refugiades que han mort al mar
Jose Téllez

Jose Téllez

El drama de les màfies que trafiquen amb refugiats ha d’afegir un mínim de 800 persones més a la seva llista de morts. Les últimes han perdut la vida al mar Mediterrani quan intentaven arribar a Itàlia per començar una vida nova. Davant d’una tragèdia d’aquestes dimensions, una vegada més, les persones han estat a l’altura, com passa sempre, i els governs han tornat a fer el ridícul al demostrar la seva absoluta incapacitat per afrontar situacions que vagin més enllà d’una simple gestió econòmica.

Itàlia va crear el Pla Mare Nostrum, amb motiu dels fets de Lampedusa, per intentar evitar el màxim nombre de morts davant les seves costes. Aquest pla significava cobrir una àrea de 70.000 quilòmetres quadrats, amb un pressupost mensual de 9 milions d’euros per mantenir 32 vaixells, 2 submarins i 900 militars.

En el moment que tots els governs de la Unió Europea hi van ficar cullerada, va començar un ridícul que ha desembocat en la tragèdia del cap de setmana. Els governants europeus que ens asseguren que vetllen pel nostre benestar i que miren pel bé comú van substituir el Pla Mare Nostrum pel Pla Tritó. De 70.000 quilòmetres quadrats es passa a 48 quilòmetres quadrats de control de fronteres i s’exclouen les funcions de salvament marítim, els 9 milions d’euros mensuals que aportava Itàlia es rebaixen a 3 milions i els efectius disponibles es redueixen de manera evident. Aquesta és la resposta i la preocupació dels 28 governs de la Unió Europea.

Denunciem, doncs, les polítiques internacionals que es posen en pràctica en perjudici dels països del Sud, que provoquen un deteriorament de la qualitat de vida de les persones, que, per raons econòmiques, es veuen obligades a emigrar, en ocasions en condicions que posen en perill la seva integritat física. Resulta una paradoxa que en un context de globalització, on es desdibuixen les fronteres, s’estableixin polítiques orientades a restringir la lliure circulació de persones procedents de països debilitats econòmicament. A més a més, hem de tenir en compte les polítiques internacionals que s’apliquen amb la intenció d’establir règims propers, que provoquen guerres i suport a dictadures, i que causen avui en dia grans moviments de persones refugiades que acaben caient, desesperades, en mans de les màfies, i que posen fins i tot en joc la seva pròpia vida per escapar-se del país d’origen.

Els governs i els seus gestors fa massa temps que han decidit que les persones ja no són la seva principal preocupació i que només els fa perdre la son tenir diners per assegurar-se l’amistat de qui els pot assegurar el domini en el tauler polític.

Des de Badalona no podrem canviar les polítiques migratòries de la Unió Europea, però sí que demostrarem com es fan els canvis radicals perquè una societat, en aquest cas la badalonina, millori la seva situació i es mostri més acollidora.