La revolució municipalista està en marxa

La revolució municipalista està en marxa
Foto: Josep Garcia

Dolors Sabater  Foto: Josep Garcia

El que ha passat a Badalona sorprèn. Semblava impossible però s’ha aconseguit. Crida l’atenció que un govern d’alta pluralitat i en minoria pugui consolidar la seva cohesió i posar-se d’acord per tirar endavant un programa comú amb força i empenta. Treball en equip, transversalitat i transparència són conceptes que semblen incompatibles amb la clàssica cultura partidista, però són identificatius d’aquest govern tan divers i tan plural de Badalona: 5 electes de Guanyem Badalona en Comú (una plataforma que agrupa persones a títol individual, associacions, entitats i moviments socials, i a la que formacions com la CUP, Podem, Comunistes.cat, els Verds i el Procés Constituent donen suport), 3 electes d’ERC-Avancem-Més i 2 electes d’ICV-EUiA. Punt de trobada entre independentistes i federalistes, punt de trobada entre nova política i partits amb història. Una resposta responsable al mandat del poble, un poble que demana aquest canvi. Quan vam començar a negociar per construir aquest govern alternatiu a molta gent li semblava impossible posar d’acord tanta diversitat. Però ho hem fet, i afrontem un mandat basat en els acords de programa, en els objectius, posant les persones al centre de la política, convertint a les persones en l’autèntic subjecte polític. Als més escèptics els parlo de la samfaina, un plat exquisit que es cou a foc lent, un conjunt harmònic on la diversitat dels seus ingredients és totalment identificable. Governar d’una altra forma, superant partidismes en benefici del bé comú. Aquesta és l’autèntica nova política que estem fent a Badalona.

Les passades eleccions municipals han suposat l’inici d’un procés de profundes transformacions. Una revolta constructiva del poble, d’un poble que en els darrers anys ha pres el carrer i que ara pren les institucions. Un poble que diu prou, indignat per una política que ni es feia des del poble ni amb el poble i, molts cops, ni tan sols pensant en el poble i que reclama el seu dret a decidir. Un poble que estava cansat d’una política massa allunyada del seu autèntic sentit, una política que ni comptava amb el poble ni buscava el bé comú. Quan van començar a sorgir les candidatures ciutadanes de ruptura, i dèiem que aquestes eleccions serien un punt d’inflexió, com ho havien estat les municipals de 1931, i que es podia tornar a guanyar els ajuntaments pel poble, molta gent s’ho mirava incrèdula. Ara, mirant enrere, es confirma que teníem raó. Arreu la transformació es posa en marxa. És el vot de l’esperança. La radicalitat democràtica és possible. El repte és gran i ara ha arribat l’hora de concretar-lo. L’hora de que l’acció política comenci a transformar i generi canvis palpables.

Arreu la gent ha començat a autoorganitzar-se i s’ha aconseguit capgirar molts ajuntaments i retornar-los al servei dels seus ciutadans i ciutadanes. Badalona també vam seguir un procés similar. Moltes plataformes ciutadanes i associatives de base, compromeses en diferents lluites, van enfortir les seves xarxes i a finals de l’any passat van aparèixer dues plataformes plurals que valoraven el salt a la política municipal. Molta gent era escèptica, tanta pluralitat semblava difícil de lligar. Però el 28 de febrer es va confluir en una candidatura ciutadana rupturista i d’unitat popular per recuperar la ciutat i el seu ajuntament per als badalonins i badalonines. I si bé no vam ser la primera força, sí vam obtenir uns resultats sorprenents tenint en compte l’austeritat de la campanya, el poc temps d’existència i els pocs o nuls altaveus possibles als mitjans. Vam ser segona força. La suma de totes les forces compromeses en facilitar un canvi de govern va ser àmpliament majoritària i vam obtenir suficient recolzament per liderar la creació d’una alternativa de govern plural que posés fi a les polítiques que havia patit la ciutat fins al moment amb el PP. Un govern del poble i pel poble, però sobretot, que governa amb el poble, de manera participativa.

Badalona forma part d’aquest nou mapa de municipis d’Europa on la transformació està en marxa. A l’estat espanyol, Madrid, Cadis, Saragossa, Iruña, Santiago de Compostela o A Coruña en són exemples, i a Catalunya els de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola o Ripollet. I en molts d’altres les forces rupturistes han entrat amb força, portant la veu del carrer als plens municipals.

Els ajuntaments del canvi tenim per davant grans reptes a les nostres ciutats. Retornar el poder als ciutadans i ciutadanes i situar les seves necessitats i el bé comú com a eix principal de la política municipal requereix grans transformacions de les mateixes estructures locals després d’anys de polítiques en la direcció oposada. Estem posant en marxa una autèntica revolució municipalista que obre camí tot caminant. Fer pinya i compartir experiències i aprenentatges ens enforteix.

L’acte d’aquest divendres, en el què participarem juntament amb les alcaldesses de Barcelona i Madrid i els alcaldes de Saragossa, Iruña, Cadis, Santiago de Compostela i A Coruña, servirà per celebrar la victòria d’aquesta revolució democràtica el 24 de maig. Però també ha de servir i servirà per compartir experiències, expectatives, projectes i dificultats d’aquests encara joves ajuntaments del canvi. Una xarxa de ruptura des del municipalisme que ha de servir per aprofitar aquesta oportunitat històrica que tenim de crear un nou sistema local al servei de les persones.

 

Article publicat el 04 de setembre de 2015 a Catalunya Plural.