Un programa obert i col·lectiu

Guanyem Badalona en Comú planteja un canvi en la manera de fer política, en què la participació sigui un dels motors principals d’aquest canvi. És per això que, des del principi, no podíem plantejar-nos l’elaboració del nostre programa polític d’altra manera que fent-lo col·lectivament i dotant-lo d’un caràcter de codi obert, d’evolució dinàmica. I així ho hem fet!

Col·lectivament, perquè hem donat veu als diferents col·lectius de la ciutat implicats en lluites i moviments, associacions de veïns, associacions de pares i mares, entitats… així com a aquells veïns i veïnes que han volgut dir-hi la seva. A partir d’un document base aprovat en l’Assemblea de Confluència (el punt de partida de Guanyem Badalona en Comú tal com és avui), hem estat portant a terme, a diferents barris i al llarg de dos intensos mesos, un seguit de set jornades programàtiques sobre educació, sanitat, urbanisme, mobilitat… Aquestes trobades han servit per debatre molts dels temes que ens afecten com a ciutat, però també com a ciutadans i ciutadanes. També han estat una bona oportunitat per recollir propostes que ens aportàveu els agents socials i el veïnat.

I de codi obert perquè vivim en una realitat molt canviant, no estàtica, en què diàriament sorgeixen nous escenaris, noves preocupacions, noves problemàtiques i noves alternatives. Així que teníem la necessitat de deixar les portes obertes a noves incorporacions d’idees i propostes per anar actualitzant i fent cada dia més complet aquest manual que marcarà les línies polítiques i estratègiques dels pròxims anys.

De resultes de llargues hores de debats, reflexions, aportacions, propostes… n’ha sortit aquest document programàtic.

El model de ciutat de Guanyem Badalona en Comú

Badalona és una ciutat que, per les seves característiques, ha estat durament castigada per la crisi, circumstància agreujada per un govern municipal que ha estat més pendent d’explotar la intolerància entre comunitats i d’impulsar un model econòmic basat en les privatitzacions de serveis que no pas d’establir mecanismes de suport a les persones i als col·lectius més desafavorits.

Per sort, la ciutat és un gresol riquíssim d’iniciativa ciutadana, valenta i amb imaginació, que, des de tots els àmbits en què està representada, ha treballat per pal·liar les injustícies i per mantenir cohesionada la societat d’una manera generosa i eficaç.

Aquesta és precisament l’empenta en la qual s’inspira Guanyem Badalona en Comú per treballar per una Badalona més justa, on les persones tinguin garantits els drets bàsics. La ciutat ha de cuidar la seva gent, no se’n pot desentendre. I aquest és el nostre objectiu prioritari. Impulsarem mesures immediates perquè tota la ciutadania tingui una vida digna. Amb aquesta finalitat, implantarem un pla d’emergència per a les persones més afectades per la crisi. Combatrem l’atur des de l’àmbit municipal amb mesures urgents i imaginatives. La remunicipalització de serveis suposarà, entre d’altres, una eina molt important en aquesta lluita.

Un altre front serà evitar els desnonaments i garantir l’atenció a les persones en situació d’exclusió social, a les quals proporcionarem acompanyament, suport personalitzat i assessorament legal. Per posar en pràctica aquestes iniciatives, crearem un fons contra l’exclusió social i la pobresa alimentària i energètica.

És imprescindible transformar l’actual model de ciutat, frenant les privatitzacions i apostant per l’economia social, cooperativa, solidària i sostenible com a mitjà transformador, d’apoderament econòmic i de fórmula per combatre l’atur. La remunicipalització de serveis privatitzats serà també una via prioritària per garantir una gestió eficient, transparent i participativa d’aquests serveis.

L’autogestió econòmica serà també una eina fonamental per evitar l’endeutament amb entitats financeres. Així mateix, el control i la priorització de les partides econòmiques permetrà redistribuir d’una manera més eficaç els recursos. Els pressupostos seran participatius, amb intervenció vinculant dels consells de barri a l’hora de definir les prioritats per a cada zona.

Pel que fa al model comercial, frenarem la proliferació de grans superfícies i donarem suport al comerç de proximitat. Alhora, impulsarem polítiques per avançar cap l’eficiència energètica, l’estalvi, l’ús de les energies renovables i l’autoconsum.

Impulsarem també la indústria local, mitjançant el suport a les petites i mitjanes empreses i a l’economia de petita escala. Bonificarem l’emprenedoria responsable i prioritzarem les relacions contractuals amb pimes, autònoms, cooperatives i empreses locals i de l’economia social. L’Ajuntament inclourà clàusules socials, criteris de solidaritat mediambiental i de proximitat en els concursos i contractacions públiques.

Un altre servei que garanteix la permeabilitat de la ciutat és el transport públic. En aquest àmbit racionalitzarem els trajectes de manera participativa amb totes les zones de la ciutat i farem tot el possible per aplicar-hi el sentit comú, per tenir un transport públic de qualitat, integral i sostenible.

La cultura és un bé comú que emana del poble. Per tant, l’ajuntament ha de garantir que tingui una gestió transparent i democràtica, comunitària i de proximitat dels equipaments culturals i espais públics. Així mateix, recuperarem els centres cívics com a primera línia d’espais culturals i també edificis públics com l’antiga fàbrica de la CACI.

Volem que Badalona sigui una ciutat accessible i amable amb les seves persones, que retalli les separacions injustes entre barris i ciutadans, que proporcioni igualtat d’oportunitats independentment de l’edat, el gènere, els orígens i les capacitats. Per assegurar-ho, no dubtarem a penalitzar les conductes censurables. Farem una ciutat que no sigui racista ni xenòfoba, que es caracteritzi pel respecte i la cohesió entre comunitats i cultes. Garantirem uns serveis públics de qualitat, potenciant sobretot l’escola i la sanitat. Elaborarem el mapa escolar amb participació de totes les parts implicades i impulsarem la socialització dels recursos. Pel que fa als serveis d’atenció sanitària, seran d’abast per a tothom i els blindarem com a entitats de titularitat pública. Garantirem l’atenció a la gent més gran, un dels sectors silenciosos que més està patint en aquests moments, tot i ser un patrimoni humà i ciutadà molt important. Orientarem els serveis socials cap a un model d’atenció integral. Assegurarem també els drets de les persones amb diversitat funcional i els garantirem l’accessibilitat per tota la trama urbana. La finestreta única serà un instrument fonamental per ordenar aquestes actuacions i racionalitzar-les, i per simplificar els tràmits a la ciutadania.

Cal reconquerir Badalona. I s’ha de fer des de la radicalitat democràtica, una radicalitat que permeti la democràcia oberta i directa, participativa, que doni veu als badalonins i badalonines per prendre decisions col·lectives sobre el seu futur. Volem canviar el model de les institucions. És l’hora de transformar l’Ajuntament, d’apoderar el col·lectiu ciutadà per posar fi a la inoperància, la desídia, l’acomodament i la mandra de l’antiga política de partits, i de portar-hi el sentit comú, el sentit del veïnat, mitjançant els consells de districte i consells sectorials, amb capacitat vinculant i dotats de recursos econòmics, tècnics i humans.

L’autogestió, la transparència i el control ciutadà tindran un nou sentit i una nova força. I l’accés directe i garantit a la informació i la formació per analitzar-la i usar-la permetrà als badalonins i badalonines implicar-se, fer-se seva la ciutat i participar en les decisions comunes. Les inversions de gran abast tindran garantit el debat i, al seu torn, donarem protagonisme a les iniciatives municipals populars i a les consultes ciutadanes quan calgui.

El poble ha de saber com treballen els seus polítics. Per tant, a part de tots els mecanismes de participació directa, ha de tenir accés directe als plens, que seran emesos en directe i seran itinerants i en espais d’ampli aforament.

D’altra banda, com que caldrà conèixer els recursos de què es compta i l’ús que se n’ha fet anteriorment, impulsarem una auditoria ciutadana que permeti constatar l’estat de les arques municipals i depurar, si n’hi ha, responsabilitats, fins i tot per la via judicial, si és el cas.

Treballarem per capgirar la història, per avançar cap a un procés constituent i articular una República catalana justa, ecologista i feminista.

Una República catalana entesa com a punt de trobada entre les diferents ànimes que componen el nostre projecte: independentistes i federalistes, i també com a síntesi transversal de les nostres sensibilitats socials i sobiranistes.

PROGRAMA

1. Model econòmic

Mesures

Promoure un canvi de model econòmic, d’acord amb criteris socials, ecològics i de sostenibilitat, en sectors estratègics de futur que garanteixi la igualtat d’oportunitats en la creació d’ocupació.

Fomentar l’economia social, cooperativa, col·lectiva i sostenible com a mitjà transformador, d’apoderament econòmic i de fórmula per combatre l’atur.

Bonificar l’emprenedoria responsable tal com preveu la Llei d’hisendes locals (art. 88) perquè els ajuntaments estableixin bonificacions per motius d’inici d’activitat empresarial; per creació de llocs de treball amb contracte indefinit; per preservació del medi ambient; i per a empreses que no tinguin beneficis.

1.1 Promoció de l’ocupació

Mesures

Donar prioritat a la lluita contra l’atur, primera causa d’exclusió social i desvertebradora de les famílies, les persones i la societat en general.

Crear un Consell de Promoció de l’Ocupació i d’Economia de Badalona. S’hi debatran i prendran decisions sobre ocupació, economia i qüestions relacionades. En formaran part representants dels sindicats, empresaris, comerciants, associacions d’aturats i l’Ajuntament de Badalona.

Integrar en una mateixa xarxa tots els agents de promoció de la ocupació, l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) , les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i el tercer sector).

Constituir vivers d’empreses, bosses de treball i de serveis.

Crear eines de col·laboració i de suport mutu: banc del temps municipal, horts urbans i comunitaris.

1.2 Comerç

Mesures

Promoure el comerç de proximitat perquè sigui competitiu en el seu entorn, fomenti les relacions veïnals i, alhora, millori la qualitat i sigui responsable amb el medi ambient.

Constituir una Taula de Comerç de la Ciutat per actuar de forma acordada i buscar la millor manera de promocionar la ciutat i de donar facilitats als consumidors.

Planificar les fires i jornades amb l’objectiu d’afavorir el nostre comerç, les nostres botigues, els nostres restaurants, el nostre patrimoni cultural i natural…

Denunciar el efectes i les conseqüències de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (TTIP), per impedir la seva aprovació i  promoure accions de desobediència civil en cas que sigui aprovada.

1.3 Contractacions públiques

Mesures

Incloure clàusules socials, criteris de proximitat i de sostenibilitat mediambiental en els concursos municipals i les contractacions públiques.

Reduir la dimensió dels contractes municipals, facilitant que hi puguin optar més pimes, autònoms, cooperatives i empreses locals i de l’economia social.

No formalitzar contractes amb empreses multades o amb judicis desfavorables per mala pràctica a nivell laboral, sindical, ambiental, de gènere (paritat), que no compleixin la LISMI (Llei d’integració social del minusvàlid), o que, tenint beneficis, acomiadin treballadors.

1.4 Remunicipalització *Annex 2

Mesures

Denunciar la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. (LRSAL), que posa en qüestió les competències de les administracions locals envers els ciutadans. Exigir la revocació de la llei que limita els ajuntaments com a administració de proximitat en el treball transversal amb la ciutadania.

Remunicipalitzar el màxim de serveis per tenir uns serveis públics més eficients, transparents i sostenibles. És imprescindible revertir el model actual de privatitzacions i recuperar el control democràtic i la gestió dels serveis externalitzats. La gestió de l’empresa privada acaba costant molts més diners a les arques públiques. A més, com que es fan concursos amb pressupostos a la baixa, el servei acaba sent de mala qualitat per falta de recursos i inversions. A més, el control d’aquestes empreses sol ser molt dificultós.

Crear un grup de treball sobre remunicipalització dels serveis públics privatitzats per a l’estudi dels possibles serveis (gestió de residus, neteja viària, escoles bressol, gestió de l’aigua, serveis de neteja d’edificis, etc.) i per revisar els contractes, el funcionament i els serveis oferts.

2. Polítiques socials

Mesures

Desenvolupar un pla transversal amb la implicació de diferents àmbits de l’Ajuntament de Badalona: Serveis Socials, Educació, Participació, Empresa, Habitatge. I promoure l’atenció integral de les persones a través de la finestreta única.

Potenciar les xarxes de suport social. Promoure la coordinació entre totes les administracions competents en l’àmbit social i el tercer sector en la planificació transversal dels serveis socials.

Compactar els ajuts i les prestacions en l’àmbit de la intervenció social per avançar cap a una atenció integral de la persona. Reforçar els serveis socials d’atenció primària a fi de millorar l’atenció a les persones.

Augmentar les places de centres oberts per atendre els infants i adolescents que estan en una situació de risc.

2.1 Pla d’urgència per donar suport a les víctimes de la crisi

Mesures

Garantir l’atenció a les persones en situació d’exclusió social proporcionant acompanyament integral i transversal, suport personalitzat i assessorament legal. Crear un fons contra l’exclusió social i la pobresa (alimentació, subministraments, habitatge, transport) per finançar aquest programa. Proporcionar acompanyament i suport psicològic i legal a les víctimes de la crisi.

Reforçar canals normalitzats de distribució d’aliments que no estigmatitzin les persones, com la targeta solidària d’aliment. Ampliar les beques menjador a tots els infants que ho necessitin, i en casos de gran necessitat, incorporar-hi l’esmorzar i el berenar.

Augmentar les places gratuïtes amb servei d’alimentació a casals, colònies d’estiu i altres serveis d’educació en el lleure, per tal de garantir que tots els infants tinguin garantida la seguretat alimentària durant les vacances.

2.2 Habitatge

Mesures

Aturar els desnonaments. Reforçar els serveis de mediació i els ajuts d’urgència per ajudar les famílies en risc de ser desnonades.

Penalitzar els pisos buits. Actuar sobre els habitatges desocupats d’entitats financeres, constructores, empreses de capital risc o altres que facin negoci amb el dret de l’habitatge, mitjançant impostos, cessions…

Crear una bossa d’habitatge social públic, amb pisos de lloguer social i habitatge social compartit.

Promoure el model de cooperativa d’ús per garantir un accés a l’habitatge no especulatiu.

Potenciar la masoveria i el sostre cívic com a alternatives a la compra i el lloguer per a les persones sense recursos.

Potenciar l’ocupació en el camp de la rehabilitació i la millora d’habitatges.

Rehabilitar espais buits per transformar en albergs per a dones o infància maltractada, persones desnonades, gent sense sostre…

3. Polítiques d’igualtat

Mesures

Prioritzar la defensa activa de la igualtat de drets de totes les persones, penalitzant qualsevol discriminació, ja sigui per raons de gènere, orientació sexual, edat, religió, creences, origen o capacitats físiques i/o psicològiques.

Garantir l’atenció a les persones en dependència (gent gran, col·lectius amb diversitat funcional i/o diferents capacitats) i en situació d’exclusió social.

Desenvolupar plans d’actuació tranversals i participatius apoderant les entitats i les associacions i recuperant els òrgans vinculants existents: Pla integral d’igualtat, Pla d’educació , Pla de joventut, Pla de diversitat funcional, Pla de benvinguda, Pla contra el racisme i la xenofòbia, Programa d’alliberament LGTBI (persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals).

Denunciar els factors de desigualtat: dona, persones nouvingudes, discapacitat, joves, gent gran. Treballar per la inclusió amb una mirada transversal i amb propostes sorgides dels grups d’afectats. Potenciar les taules sectorials de participació.

3.1 Dones

Lluitar per la igualtat de gènere. Recuperar la Regidoria de la Dona. Engegar un Pla integral d’igualtat de gènere.

Introduir la perspectiva de gènere en el disseny, l’anàlisi i la implementació de les actuacions municipals.

Elaborar un Pla d’educació afectiva i sexual a les escoles i centres de secundària de Badalona

Fomentar l’elaboració de plans d’igualtat a les empreses i les institucions municipals.

Col·laborar amb l’emprenedoria femenina en tots els àmbits.

Prestar suport a les xarxes i associacions de dones.

Assistir de manera integral dones en situació de violència masclista i els seus fills.

Avalar les iniciatives d’alliberament LGTBI en tot l’àmbit de la ciutat

3.2 Joves

Mesures

Actuar en favor dels joves elaborant un Pla de joventut, amb la participació vinculant de les entitats de joves de la ciutat.

Establir un parc de lloguer d’habitatge social per a joves.

Desplegar una xarxa àmplia de punts d’orientació laboral per a joves.

Establir punts d’orientació contra el fracàs escolar.

Fomentar el cooperativisme juvenil.

3.3 Persones amb diversitat funcional

Mesures

Facilitar la vida de les persones amb discapacitat funcional:

−Elaborant un Pla de diversitat funcional, amb la participació vinculant de les entitats i persones amb diversitat funcional.

−Implementant les tarifes socials als serveis públics per a persones amb diversitat funcional.

3.4 Persones nouvingudes

Mesures

Treballar per la integració de les persones nouvingudes:

−Elaborant un Pla de benvinguda, amb la participació vinculant d’entitats de suport i defensa de les persones nouvingudes.

−Elaborant un Pla contra el racisme i la xenofòbia.

−Fent campanya contra els rumors sobre les persones nouvingudes.

4. Educació

4.1 Badalona Ciutat Educadora

Mesures

Promoure tots els recursos educatius de la ciutat: coneixement del territori, esport escolar, i altres mitjans per posar-los a l’abast dels agents educatius: esplais, escoles, entitats socioeducatives.

Aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i en totes les seves dimensions: personal, social, acadèmic i laboral.

Donar resposta a les múltiples demandes socials: educació per a la salut, educació per a la ciutadania, prevenció de la violència, del racisme i de la xenofòbia, educació mediambiental…

Potenciar la cohesió social a través de l’educació intercultural, l’equitat i el foment de l’ús de la llengua catalana. Crear espais de trobada i convivència que facilitin el coneixement mutu, ajudin a combatre els prejudicis i promoguin la participació i l’associacionisme.

4. 2 L’escola pública

Mesures

Defensar una escola pública, laica i catalana −imprescindible per garantir l’equitat i la igualtat de drets i de oportunitats− per educar els infants i joves a participar en la societat.

Invertir en una educació pública i de qualitat per possibilitar una societat més equilibrada, sostenible i justa.

4.2 Participació

Mesures

Promoure la xarxa educativa potenciant la creació de districtes educatius amb la participació de tots els agents educatius (escoles, famílies, entitats, agents educatius…). Els consells escolars portaran els seus representants als districtes educatius i aquests acabaran confluint en el Consell Educatiu de la Ciutat.

Elaborar des dels districtes educatius una diagnosi de les necessitats educatives del territori.

Prioritzar les accions de l’àmbit educatiu a través d’un pla de treball. Fer seguiment i avaluació dels plans de treball.

Impulsar el Consell Educatiu de Ciutat perquè sigui el motor de programes educatius que millorin la qualitat de l’educació pública i garanteixin l’accés dels infants i joves a l’educació en el lleure i a activitats educatives no formals (activitats extraescolars, reforç educatiu, casals d’estiu, programes de coneixement de l’entorn, camins escolars, teatre, concerts, trobades esportives…).

4.3 Escoles bressol

Mesures

Ajustar la taxa de les famílies a la seva capacitat econòmica perquè no sigui un motiu que impedeixi l’accés a les escoles bressol municipals. Com a màxim, ha de ser d’un terç tenint en compte que el cost de les escoles bressol municipals, segons dicta la normativa actual, ha de ser assumit a parts iguals per l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i les famílies. La Generalitat va reduir pràcticament a la meitat la seva aportació, l’Ajuntament de Badalona no va prendre cap mesura i la reducció de la Generalitat va ser assumida directament per les famílies, que van passar de pagar un terç del cost a pagar-ne la meitat.

Eixamplar el nombre de places d’escola bressol municipals, clarament insuficients en l’actualitat.

Impulsar la gestió pública municipal com a única manera de garantir la qualitat de l’educació en aquesta primer cicle de l’educació infantil. Les escoles bressol municipals han de ser un servei públic que no pot estar gestionat per empreses privades.

4.4 Llibres de text, material didàctic i sortides escolars

Mesures

Garantir la gratuïtat de l’educació per garantir-hi l’accés universal.

Instaurar una partida pressupostària suficient per dur a terme un programa de socialització i reutilització de llibres de text i material escolar i didàctic, pactat amb la comunitat educativa i per garantir la continuïtat dels programes existents i la promoció de nous programes.

Garantir que tots els alumnes de les escoles puguin accedir a les propostes de sortides escolars.

4.5 Manteniment, millora i adaptació dels centres educatius públics

Mesures

Potenciar l’ús dels centres educatius per part de tota la comunitat educativa: escoles obertes de 9 a 21 h .

Realitzar una auditoria de l’estat físic dels edificis escolars municipals (escoles d’infantil i primària, educació d’adults i educació especial) i fer les inversions necessàries per acabar amb els barracons, millorar-ne les instal·lacions, eliminar les barreres arquitectòniques i dotar-los dels espais necessaris per desenvolupar les activitats. Aquesta auditoria servirà per acordar amb la Generalitat de Catalunya un pla d’inversions a curt i mitjà termini.

Recuperar l’equip de manteniment municipal per aturar el deteriorament dels centres.

4.6 Accés gratuït als equipaments municipals

Mesures

Garantir que els alumnes de les escoles públiques puguin gaudir sense cap cost de tots els equipaments municipals com teatres, pavellons, sales dels centres cívics, i també dels esdeveniments que s’hi portin a terme.

4.7 Mapa escolar

Mesures

Elaborar amb tota la comunitat educativa el mapa escolar de la ciutat, tenint en compte les diferents etapes educatives: infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional, educació especial i educació d’adults, amb predomini de l’educació pública.

Detectar les necessitats d’escolarització a curt i mitjà termini.

Exigir a la Generalitat, conjuntament amb la comunitat educativa de la ciutat, la construcció dels instituts o instituts escola necessaris i de les escoles Montigalà, Port i Ventós Mir, l’institut Ventura Gassol i l’escola d’adults de Lloreda.

Estudiar la necessitat de construir una nova escola d’educació especial municipal en un entorn adequat de la ciutat.

4.8 Suport a l’escolarització

Mesures

Elaborar programes específics per a suport a l’escolarització, reducció de l’absentisme i prevenció de l’abandonament escolar.

Aplicar criteris de coresponsabilitat en la prevenció i l’atenció de l’absentisme escolar.

Consolidar eines, protocols i criteris homogenis a tots els centres i agents locals per a la detecció i la intervenció en l’absentisme escolar.

Impulsar estratègies d’acompanyament a l’escolaritat amb actuacions educatives que incrementin l’èxit: reforç escolar, biblioteques escolars obertes.

Reduir desigualtats entre els menors de diferents zones de la ciutat i especialment per a l’alumnat en risc d’absentisme i d’abandonament escolar.

Promoure l’educació més enllà de l’escola, reduint desigualtats entre col·lectius, facilitant la participació dels nens, nenes i joves en activitats complementàries i de lleure educatiu: extraescolars, de carrer , de vacances, patis oberts.

Impulsar programes de segones oportunitats diversificats per mirar d’adaptar-los a les necessitats dels diversos col·lectius que apleguen els joves vulnerables. A Catalunya, l’any 2012 el 17,2% de la població d’entre 18 i 24 anys només tenia l’ESO o no hi arribava, estava aturada i no rebia cap mena de formació.

Potenciar les escoles taller d’oficis per a la recuperació i conservació del patrimoni històric i arqueològic.

Rehabilitar habitatges abandonats i insalubres per poder-los fer servir en condicions dignes d’habitabilitat.

4.9 Educació Especial

Mesures

Reforçar la participació de les escoles d’educació especial en la xarxa educativa de Badalona, com a escoles municipals que són.

Promoure l’educació inclusiva dels alumnes dins els seus propis entorns i en totes les activitats de la vida diària.

Valorar que el Centre de Recursos Educatiu Específic-CREE faci la feina de suport a les escoles ordinàries en l’atenció dels alumnes amb necessitats especifiques.

Adaptar els programes de formació i inserció laboral a les necessitats de feina que hi pugui haver a la ciutat.

5. Salut

Mesures

Assegurar la cobertura universal sanitària per a tota la població i que els serveis siguin equitatius davant les necessitats de salut.

Aplicar mesures contra les desigualtats, especialment en el cas de les dones.

Lluitar des de l’àmbit municipal contra l’opacitat del model sanitari català i la confusió imperant entre serveis públics i privats i la liberalització excessiva dels recursos. Reclamar a l’administració competent un model sanitari únic per a la ciutat i per al país, que sigui clarament de gestió pública i amb control democràtic.

Reforçar la promoció de la salut des de diferents àmbits municipals: educació, sanitat, esport, joventut… especialment als barris més afectats per la crisi.

Revisar el model de gestió de Badalona Serveis Assistencials (BSA). Crear un organisme de control democràtic i avaluar la possibilitat de remunicipalitzar el servei.

5.1 Salut mental

  

Reforçar les accions de prevenció en l’àmbit de la salut mental, especialment entre la població més vulnerable.

Impulsar el treball en xarxa i comunitari entre els diferents agents que actuen en un territori en l’àmbit de la salut mental, l’educació , els serveis socials…

Potenciar els centres de salut mental municipals.

6. Participació ciutadana

6.1 Espais

Mesures

Revisar els espais de participació existents: consell de districte, consells sectorials, consells d’entitats…

Dotar de caràcter vinculant i de gestió col·lectiva els espais esmentats.

Reconèixer i garantir l’autonomia de les entitats de la ciutat.

Acreditar la xarxa associativa i assembleària com a element representatiu de la ciutadania: AMPA (associacions de mares i pares d’alumnes), AVV (associacions de veïns i veïnes), entitats socials, juvenils, culturals, assemblees d’aturats, assemblees d’estudiants…

Potenciar les assemblees de barri dotant-les d’estructura de poder i vinculant les seves propostes a la presa de decisió municipal. Entendre el barri com la unitat mínima de participació i organització del poder popular.

Potenciar les xarxes locals de proximitat per a la informació i participació ciutadana i vincular les propostes que sorgeixin d’aquests espais a les accions del govern municipal.

Descentralitzar la gestió política, administrativa i pressupostaria municipal cap als diferents barris de la ciutat, amb transferència de competències municipals als districtes en tots els àmbits de la gestió ordinària.

Potenciar les consultes i referèndums populars amb caràcter vinculant.

Garantir la participació en els plens municipals convocant-los en espais públics d’aforament suficient per acollir la ciutadania, fent-los itinerants quan convingui.

Revisar el model de gestió dels espais municipals: escoles, centres cívics, etc. Impulsar-hi un model de gestió de base participativa. Adaptar l’ús i la gestió d’aquests espais a les necessitats reals de la ciutadania. Revisar l’adjudicació d’espais i locals públics potenciant-ne l’ús d’acord amb criteris socials i comunitaris.

Enfortir les entitats i associacions ciutadanes, potenciant les accions que portin a terme a Badalona.

Crear una oficina d’assessorament, formació i suport per a entitats a fi de facilitar-los la gestió administrativa.

6.2 Pressupostos municipals

Mesures

Gestionar de manera transparent, oberta i participativa els pressupostos municipals, prioritzant les partides econòmiques amb mecanismes de democràcia directa que permetin als ciutadans deliberar i decidir sobre l’assignació de recursos públics.

Implantar canals de participació i control ‘on line’ de la gestió de pressupostos oberts a la ciutadania.

Constituir una comissió de control ciutadà dels pressupostos, amb la funció i la responsabilitat d’explorar mecanismes de control en col·laboració amb les entitats ciutadanes (Observatori Ciutadà Municipal o altres mecanismes).

Revisar les subvencions adjudicades per l’ajuntament a fi que es concedeixin de manera clara amb finalitats i criteris socials.

Auditar els pressupostos per saber com s’han gestionat els diners fins ara i detectar hipotètiques malversacions i desviacions de cabals públics, i altres irregularitats de tota mena que s’hagin pogut produir.

Exigir responsabilitats polítiques i, si n’hi ha, penals sobre eventuals irregularitats.

Incloure en la publicació de dades pressupostàries informació transparent sobre la percepció de dietes i per assistència a reunions dels representants polítics i càrrecs de confiança desglossada per persones, càrrecs, detall del cost i projecte al qual va associada la despesa.

Denunciar la utilització fraudulenta de les dietes per tasques de representació com a forma d’evitar ingressos a la hisenda pública, donat que les dietes no paguen l’IRPF i no cotitzen a la Seguretat Social.

 

Realitzar una auditoria ciutadana del deute públic per identificar-ne la part il·legal, il·legítima i insostenible. Nombrosos deutes son il·legítims perquè han estat contrets sense beneficiar la població.

Habilitar el control ciutadà dels comptes públics independent de les institucions per determinar la part del deute que no s’ha d’abonar de cap manera al considerar-se il·legítim.

Potenciar la col·laboració amb entitats financeres que compleixin els criteris de la banca ètica.

6.3 Transparència

Mesures

Garantir l’accés directe de la informació a la ciutadania i les entitats, sense burocràcia intermèdia i amb la formació necessària per saber interpretar la informació.

Assegurar la transparència mitjançant eines TIC (tecnologia i comunicació) i mitjans de comunicació públics i gestionats pel poder popular, i l’accés a les dades (a la web municipal o presencialment, a petició), per poder-les tractar i analitzar.

Facilitar la interlocució amb l’Administració, amb el compromís de lliurar la informació sol·licitada en un termini de tres dies hàbils.

7. Patrimoni

Mesures

Conservar, preservar i protegir el patrimoni natural i arquitectònic de la ciutat, evitant-ne la destrucció per qüestions especulatives o corporatives.

Incrementar la participació de l’Ajuntament de Badalona en la gestió de la serralada de Marina

Actualitzar el catàleg de patrimoni arquitectònic municipal més enllà de la Badalona romana

Potenciar la creació de nous espais verds.

8. Badalona, ciutat sostenible

8.1 Model energètic

Mesures

Impulsar polítiques per avançar cap a l’eficiència energètica, que incentivin l’ús d’energies renovables i que afavoreixin l’autoconsum; que fomentin l’estalvi i la conscienciació.

Habilitar les instal·lacions i equipaments perquè siguin llocs de generació d’energia i models d’eficiència i estalvi energètic.

Impulsar programes com el d’escoles “50-50”, amb un incentiu directe sobre els centres educatius que de manera voluntària aconsegueixen estalviar energia promovent una acció educativa i sensibilitzadora per a un ús més racional de l’energia als centres.

Contractar l’electricitat del municipi a través de cooperatives de consum que assegurin que l’electricitat generada sigui 100% renovable.

Combatre l’actual model energètic i de monopoli de les grans elèctriques i denunciar les grans infraestructures que no aporten benefici a la ciutat i destrueixen el medi natural (com ara la MAT).

Declarar Badalona ciutat desnuclearitzada.

8.2 Residus

Mesures

Apostar de manera clara pel fraccionament i el reciclatge.

Treballar sobre els mal hàbits generadors de residus en col·laboració amb AVV, entitats de barri…

Canviar el model de reciclatge i potenciar-ne d’altres, com el retorn d’envasos a canvi d’un retorn econòmic al consumidor.

Introduir criteris ambientals a la taxa de recollida i tractament dels residus per incentivar la reducció i la separació de residus.

Aplicar criteris proporcionals a la generació de brossa, mitjançant sistemes de pagament per generació (controlats per serveis de recollida porta a porta).

Implantar descomptes en la taxa (als establiments de restauració) per ús d’envasos reutilitzables, i per l’ús habitual dels punts de recollida municipal (punts verds).

8.3 Aigua

Mesures

Aplicar criteris ambientals a les taxes de subministrament de l’aigua per incentivar que se’n faci un ús racional, i penalitzar fiscalment els consums d’aigua que no siguin de boca (com ara piscines i reg de jardins).

9. Defensa dels drets dels animals

Mesures

Denunciar i prohibir qualsevol maltractament físic o psicològic, encara que s’amagui sota el fals argument de la tradició i la cultura.

Augmentar els espais on els animals domèstics puguin anar sense lligar i fer exercici.

10. Seguretat i drets civils

Mesures

Crear un Observatori Ciutadà Municipal (Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Badalona Comunicació, Ajuntament de Badalona, entitats i consells de districte).

Implantar mecanismes reguladors de males praxis.

Establir formació continuada a la Guàrdia Urbana per treballar des de la perspectiva d’una societat canviant: gestió de la diversitat, resolució de conflictes… de cara a eliminar estereotips i prejudicis.

Dissoldre la unitat Omega de la Guàrdia Urbana.

Derogar l’ordenança de civisme.

Defensar i fomentar el patrimoni natural, històric i cultural dels ciutadans.

Recuperar l’espai públic per a les persones.

Promoure polítiques de sensibilització i convivència de la ciutadania per implicar-la en el benestar col·lectiu.

Fomentar les mesures socials enfront de les sancions econòmiques.

11. Mobilitat

Mesures

Aturar el creixement desmesurat més enllà dels actuals límits, impulsant l’equilibri urbanístic i la cohesió social.

Canviar el caràcter centralista de la majoria de polítiques urbanístiques, donant un paper important a la presa de decisions a l’associacionisme veïnal.

Treballar per acabar amb les barreres físiques (com la C-31 o la via del tren) que divideixen la ciutat.

Promoure un model de mobilitat sostenible potenciant el transport públic i qüestionant l’espai destinat al vehicle privat.

Elaborar un pla especial per acabar amb les barreres arquitectòniques que impedeixen la mobilitat dels ciutadans:

−Millorant l’accessibilitat i la mobilitat dels vianants: a Badalona el 14% de les voreres tenen trams intransitables o amb una amplada inferior a 1,5m.

−Fent carrers de vianants i potenciant nous itineraris segurs per a vianants que comuniquin 15 punts de la ciutat, com ara els camins escolars.

−Potenciant l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport, ampliant la xarxa de carrils bici i habilitant aparcaments.

Obrir un procés de participació ciutadana per definir les actuacions en relació amb la C-31: mobilització ciutadana per exigir a les administracions el lateral de l’autopista o l’eliminació de la C-31, una barrera urbana no democràtica que divideix socialment i urbanísticament la ciutat.

Racionalitzar i optimitzar les línies i els recorreguts dels autobusos urbans de Badalona i millorar la gestió de les parades.

Impulsar l’ampliació de la xarxa de carrils d’autobús (actualment de 3,1 km, l’1,15% del total de km de carrers).

Millorar la connexió de les diferents parades de transport públic amb els equipaments més freqüentats per la ciutadania, com l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti).

Reclamar a les administracions corresponents la prolongació de les línies de metro (L1 i L9) perquè garanteixin el servei a tots els barris. Les zones densament poblades han de disposar d’una estació a una distància inferior a 10 minuts dels domicilis.

12. Equipaments

Mesures

Analitzar barri per barri quines són les necessitats per formular un pla d’equipaments per donar resposta a aquestes demandes i adaptar l’ús d’aquests equipaments, per potenciar-hi la polivalència i l’ampliació d’horaris.

Elaborar un inventari d’edificis públics i solars buits per destinar-los a ús públic. Analitzar els possibles usos d’aquests espais d’acord amb les necessitats de cada barri:

  • fer créixer el parc d’habitatges de lloguer social o protecció oficial;
  • construir-hi o reconvertir-los en equipaments;
  • promoure-hi l’activitat econòmica d’horts urbans per a persones desocupades, jubilades, o el mateix veïnat.
13. Cultura

Mesures

Elaborar un mapa d’equipaments culturals i revisar-ne els usos.

Fomentar la gestió participativa, de proximitat i oberta a la gent dels barris de tots els equipaments culturals. Recuperar els centres cívics com a espais culturals.

Descentralitzar les propostes culturals de la ciutat. Dinamitzar culturalment els barris amb propostes que sorgeixin dels mateixos territoris.

Recuperar edificis públics com a espais culturals per a la ciutat, com l’antiga fàbrica de la CACI, restaurada recentment i sense ús, la masia ca l’Andal, símbol del patrimoni de la ciutat, protegida com a bé cultural d’interès local i actualment en estat ruïnós, entre d’altres.

Estudiar la creació d’un Centre d’Arts Plàstiques de foment i dinamització dels artistes locals.

Crear un centre de cultura tradicional que aculli totes les colles de Badalona i que s’adapti a les seves necessitats.

Treballar per la recuperació de l’Escola de Música Tradicional com a centre de referència a la Catalunya central.

Recuperar la història de Badalona com a ciutat industrial i obrera. Crear un espai de testimoni d’aquesta etapa de la ciutat.

Constituir el Consell de les Arts i la Cultura com a espai de participació de tots els agents culturals locals, vinculant les seves propostes a la gestió de la Regidoria de Cultura.

Donar protagonisme a la Comissió de Festes de Badalona com a gestora de les festes i els pressupostos corresponents.

Revisar el model de gestió de Badalona Comunicació i vetllar perquè sigui un mitjà de comunicació democràtic, no partidista i al servei dels ciutadans i ciutadanes.

Incorporar els teatres municipals a una xarxa de petits teatres dels Països Catalans.

Vincular el teatre amateur als tres teatres municipals.

Promoure un festival de teatre amateur.

Revisar les taxes per accedir a les instal·lacions dels teatres municipals per facilitar l’accés a les propostes culturals de la ciutat, també als teatres municipals, amb una política de preus que tingui en compte tots els col·lectius (joves, aturats).

Annexos

1. Construïm la República catalana des dels barris

La República catalana, el punt de trobada d’independentistes i federalistes

Des del seu naixement, Guanyem Badalona en Comú ha tingut tres eixos principals: la ruptura democràtica, el retorn del poder municipal a la ciutadania i la construcció de la República catalana barri a barri. Una República catalana entesa com a punt de trobada entre les diferents ànimes que componen el nostre projecte: independentistes i federalistes, i també com a síntesi transversal de les nostres sensibilitats socials i sobiranistes.

Seguint aquest acord, Guanyem Badalona en Comú va signar el manifest de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Ajuntaments per la independència, amb què ens comprometíem a lluitar per la República catalana independent des de la nostra futura acció a l’Ajuntament.

Aquesta República catalana independent és un estadi comú −el darrer− tant per als independentistes com per als autèntics federalistes, els d’Almirall i Pi i Margall, així com també els de Macià i Companys. Pels primers, serà l’estadi final, assolint la independència hauran assolit l’objectiu final. Pels federalistes, és un estadi intermedi, a partir del qual elaborar el pacte federal entre els estats independents. Perquè el projecte federalista no defensa una “monarquia amb gorra frígia”, com deia Pi i Margall. El pacte federal ha de ser entre Estats sobirans i autònoms, tal com assenyala el pròleg del projecte de Constitució federal del 1883. I serà el poble català el que decideixi quin vol que sigui el model d’aquest futur Estat.

A Guanyem Badalona en Comú lluitem i lluitarem per construir una República catalana des dels barris, d’esquerres, al servei de la gent i no de la dreta i els seus amos, les grans fortunes i el gran capital, que ofeguen la ciutadania amb polítiques antisocials i retallades per buscar el seu propi benefici. El procés constituent que viurà el nostre país properament ha de servir no només per crear un nou Estat, sinó també per crear un nou model social, un model on la gent sigui la protagonista no solament de les polítiques socials, sinó també la protagonista activa de la política. I és per això que una formació rupturista com la nostra ha de ser present amb força en aquest procés popular, per evitar que l’instrumentalitzin els sectors menys progressistes.

2. Remunicipalització dels serveis

Participació comunitària i estalvi

En el marc de la crisi econòmica i l’explosió de la bombolla immobiliària, es va evidenciar l’augment de l’externalització de serveis públics cap a empreses privades en totes les administracions arreu de l’Estat.

Amb un fals pretext econòmic, sobretot en l’àmbit local, la privatització de serveis va ser un fet recurrent. Els ajuntaments, l’obligació legal dels quals és complir l’oferta de serveis públics, han privatitzat la majoria dels serveis amb aquest pretext. En realitat, la font de finançament que la privatització de serveis propicia és a curt termini, perquè, d’una manera o una altra, s’ha de retornar amb interessos a l’empresa privada en els exercicis pressupostaris següents. A més, hi ha un encariment i una reducció de qualitat dels serveis.

A Guanyem Badalona en Comú considerem que el retorn de serveis a l’esfera pública reportarà un seguit d’avantatges molt importants, en contra del que es vol fer creure: que la gestió privada és més eficient que la pública. L’empresa privada, per se, pretén augmentar els beneficis, cosa que va en detriment del bé comú i/o del servei públic. Els pressupostos es presenten als concursos a la baixa sense reduir-ne els beneficis industrials, que queden blindats per contracte al consumar-se l’adjudicació del servei. Aquest fet repercuteix directament en la prestació del servei i en les condicions del personal laboral de les empreses privades.

Tenint present l’estalvi, la sostenibilitat, l’eficàcia, el correcte funcionament dels serveis i les condicions de les plantilles, els serveis públics municipals són les activitats i prestacions que els ajuntaments han d’assegurar a la ciutadania, sota una gestió com més sostenible i eficient millor, a fi d’afavorir de manera efectiva la igualtat i el benestar social.

I caldria un canvi urgent en la gestió d’aquests serveis públics. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, no dificulta les municipalitzacions, sempre que es demostri que representen un estalvi per a les arques.

ESTALVI: Amb les remunicipalitzacions dels serveis, un Ajuntament com el de Badalona podria arribar a estalviar de 10 a 15 milions d’euros, per mitjà de l’estalvi en el pagament de l’IVA i els beneficis industrials, en el sobrecost comercial dels serveis i material, en el sobrecost de control del servei, etc., i no a costa dels sous del personal. La municipalització permetria revertir el context actual de retallades i permetria a l’Ajuntament disposar d’uns diners que es podrien reinvertir en el servei, destinar a fons socials per a plans d’urgència o a projectes de ciutat.

PARTICIPACIÓ: Municipalitzar els serveis ha de servir per recuperar-ne el control democràtic i acostar-ne la gestió a la ciutadania; és a dir, s’ha de convertir en una eina per a la gestió comunitària. I no només es pot fer des de l’Ajuntament, sinó també des de l’economia solidària/cooperativista en unes condicions de gestió no lucrativa, participació comunitària en la gestió i clàusules socials per evitar, per exemple, la precarietat laboral dels treballadors i treballadores.

REMUNICIPALITZAR APOSTANT PEL BÉ COMÚ I NO PER L’INTERÈS PARTICULAR

Trobem com a avantatges l’estalvi de l’IVA, la reinversió d’aquest estalvi, la baixada del cost del servei entre el 30% i el 40 %, la compra de material fins a un 60% més barat respecte al preu de catàleg, etc. Millora, així mateix, la qualitat del servei, amb la màxima transparència, accés a la informació i a les decisions tant per part dels partits com de les entitats i la ciutadania. Hi ha una coincidència d’interessos entre usuaris i Administració, proximitat i màxima motivació dels treballadors i les treballadores; tothom en sap més, d’aquest servei , i la formació i la decisió són col·lectives.

COM ES MUNICIPALITZA UN SERVEI?

La remunicipalització dels serveis és factible. Diguin el que diguin els operadors econòmics i polítics emparant-se en el marc capitalista, va prenent força un moviment important en països desenvolupats de cara a reingressar serveis en el sistema públic. A Catalunya caldria seguir l’exemple d’alguns municipis, com Arenys de Munt.

En aquest cas, el 2011 l’Ajuntament va fer efectiva la remunicipalització del servei d’aigües després de gairebé 12 anys de gestió privada. Des de llavors, la societat municipal Gestió Urbanística i de Serveis Arenys de Munt (GUSAM) va ser l’encarregada d’administrar el servei mitjançant la marca Aigües d’Arenys.

Amb l’impuls de la CUP, ja a l’alcaldia, la societat municipal GUSAM va incorporar els serveis d’aigua, clavegueram, escola bressol, deixalleria i neteja d’edificis públics. I va obtenir, el 2012, 56.865€ de beneficis, que van anar al poble i no, com fins llavors, a mans privades, que, a més, prestaven deficientment aquests serveis.

A l’Estat, el Tribunal de Cuentas, en l’informe de fiscalització del sector públic del 2011, detectava sobrecostos en aigua (un 22%), neteja (un 71%) i recollida de brossa (27%) i en serveis on no hi havia, aparentment, sobrecost baixava la qualitat (enllumenat o cementiri). L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha reconegut reiteradament que les tarifes de l’aigua distribuïda per empreses amb capital 100% públic serien un 25% més econòmiques

La remunicipalització de l’aigua i altres serveis creix arreu del món. En els darrers anys, ajuntaments de grans ciutats han recuperat la gestió de l’aigua. Els Estats Units lideren el rànquing, amb capitals estatals com Atlanta i Indianapolis. A Europa, França és un dels països destacats. L’any 2010, París va decidir no renovar el contracte de concessió amb una companyia privada. A Alemanya, els municipis van recuperant l’aigua. També la capital, Berlín. En aquell país, des del 2007 s’han municipalitzat 100 concessions per a xarxes de distribució energètica i prestació de serveis. Al Regne Unit, el 2011, 80 municipis havien recuperat la gestió de serveis com la recollida d’escombraries, reciclatge, neteja de carrers, habitatge, restauració, conservació de terrenys, tecnologies de la informació o comptabilitat.

FASES D’ACTUACIÓ:

La finalització dels contractes amb les empreses privades s’ha de produir des de l’estat previ d’un estudi de documentació dels contractes signats i una valoració del compliment d’aquests contractes. D’aquesta manera, i com a pas consecutiu, es podrien finalitzar els contractes esperant-ne el venciment, rescatant el servei amb una resolució de mutu acord o obrint expedients en cas de no haver-se complert els acords.

L’estudi de viabilitat del servei que es vol municipalitzar ha de ser precís. Han de sortir el números. S’ha de fer una valoració real del servei segons les necessitats, els recursos i els costos. I una proposta realista per millorar-lo plantejant diverses variants per estudiar-les en el procés participatiu posterior.

Si el servei és de tothom, hem de decidir col·lectivament i amb responsabilitat com el volem. S’engegarà, doncs, un procés participatiu entre l’Administració, les persones usuàries, els treballadors i les treballadores i les empreses, amb dues rondes de debat. La primera per fer una diagnosi de la situació i un primer plantejament d’alternatives, que portaria a un informe tècnic i econòmic d’aquestes propostes. La segona serviria per valorar els diferents escenaris i triar el més adequat, a més d’acordar els mecanismes de seguiment del servei.

Encàrrec del servei. En la posada en marxa caldrà que s’apliquin també els criteris de transparència, igualtat i responsabilitat social i laboral. Per remunicipalitzar un servei municipal s’ha de aprovar al Ple de l’Ajuntament amb majoria absoluta. Encara que l’Ajuntament estigui intervingut, es podrà contractar temporalment personal per habilitar aquell servei urgent i inajornable. L’encomanda del servei es fa tramitant el canvi en la forma de gestió, triant la prestadora del servei entre les diferents possibilitats de gestió pública (la mateixa entitat local, una entitat pública empresarial local, una societat mercantil 100% pública…) i, finalment, es dotarà de partida en el pressupost municipal.

IMPORTANT S’ha de tenir en compte un procés participatiu per discutir què es farà amb els diners estalviats.

I, finalment, cal un seguiment del servei un cop municipalitzat. S’activarà un procés públic participatiu en què es farà una presentació pública i periòdica dels resultats, que es valoraran per millorar-ne el funcionament. Amb aquest seguiment, es buscarà que la ciutadania participi en la informació transmesa per l’Ajuntament, i cada cop el servei serà més conegut i el veïnat hi participarà amb opinions i suggeriments. El seguiment per part de les persones usuàries farà difícil que l’Ajuntament torni a tenir temptacions de passar la gestió dels serveis públics a les empreses privades.