Fem-ho juntes?

Fem-ho juntes?

Sens dubte vivim nous temps en política, i això del govern del poble –del poble, pel poble i amb el poble– és un motor de transformació potent que es comença a fer tangible en forma i fons, en gestualitat simbòlica i en acció política real. Celebro les declaracions d’Ada Colau comprometent-se novament a traslladar al poble el debat i la decisió sobre l’adhesió de la ciutat a l’AMI. Mataró també ho ha fet, i ho ha fet Badalona. Potser més ciutats s’hi van sumant. Llanço una idea: fem-ho juntes? El suport entre ciutats és cabdal en aquesta revolució municipalista que està en marxa. I més enllà de les estructures supramunicipals institucionalitzades, on també aquesta nova política hi anirà deixant petjada, la realitat-xarxa s’imposa. La complicitat entre pobles i ciutats per compartir experiències i fer aprenentatge en xarxa dibuixen un nou mapa d’aliances. També en l’àmbit de la política institucional l’olla comença a bullir per sota. Compartir i cooperar per enfortir-se, per contrastar, per innovar creant de forma col·lectiva. Badalona i Barcelona podríem coordinar-nos per articular una consulta ciutadana per situar la decisió a peu de carrer, assegurant l’eficiència, optimitzant costos i reforçant la invitació a participar atès que la convocatòria plantejada conjuntament tindria un major impacte. Caldria valorar bé el moment i la forma de fer la consulta, però és evident que el debat sobre l’encaix de Catalunya amb l’estat espanyol continuarà després del 27s, sigui quin sigui el resultat, i no podem permetre que la pilota torni a quedar a la teulada de les institucions, sinó que hem de mantenir viu el procés al carrer, que és on...
La revolució municipalista està en marxa

La revolució municipalista està en marxa

El que ha passat a Badalona sorprèn. Semblava impossible però s’ha aconseguit. Crida l’atenció que un govern d’alta pluralitat i en minoria pugui consolidar la seva cohesió i posar-se d’acord per tirar endavant un programa comú amb força i empenta. Treball en equip, transversalitat i transparència són conceptes que semblen incompatibles amb la clàssica cultura partidista, però són identificatius d’aquest govern tan divers i tan plural de Badalona: 5 electes de Guanyem Badalona en Comú (una plataforma que agrupa persones a títol individual, associacions, entitats i moviments socials, i a la que formacions com la CUP, Podem, Comunistes.cat, els Verds i el Procés Constituent donen suport), 3 electes d’ERC-Avancem-Més i 2 electes d’ICV-EUiA. Punt de trobada entre independentistes i federalistes, punt de trobada entre nova política i partits amb història. Una resposta responsable al mandat del poble, un poble que demana aquest canvi. Quan vam començar a negociar per construir aquest govern alternatiu a molta gent li semblava impossible posar d’acord tanta diversitat. Però ho hem fet, i afrontem un mandat basat en els acords de programa, en els objectius, posant les persones al centre de la política, convertint a les persones en l’autèntic subjecte polític. Als més escèptics els parlo de la samfaina, un plat exquisit que es cou a foc lent, un conjunt harmònic on la diversitat dels seus ingredients és totalment identificable. Governar d’una altra forma, superant partidismes en benefici del bé comú. Aquesta és l’autèntica nova política que estem fent a Badalona. Les passades eleccions municipals han suposat l’inici d’un procés de profundes transformacions. Una revolta constructiva del poble, d’un poble que en els darrers...

Netejar, netejar, netejar… per canviar

Article d’opinió al Tot Badalona L’alcalde del PP que tenim a Badalona està molt motivat per netejar. Parla de netejar la ciutat de delinqüència i jo li diria, clarament, que al seu propi partit hi té molta feina. Delinqüents de guant blanc se’n diu, no? Aquests que roben fortunes, que trafiquen amb influències, que porten una doble comptabilitat i paguen en B per estafar a la Hisenda Pública. Sí, sense dubte cal netejar bé la ciutat, el país, l’estat… de tots els qui es mirin la política com un trampolí per aconseguir poder i per enriquir-se sense importar-los el patiment de la majoria de la població. Sense importar-los les desigualtats, les injustícies, la defensa dels Drets Humans. Comparin sous, comparin patrimoni. Comparin trajectòries empresarials. Diuen que el poder corromp… en tenim sobrades proves! Quin sentit té seguir funcionant amb models polítics i econòmics que no busquen l’equitat i el bé comú, que no eviten la corrupció política i que faciliten l’auge de grans fortunes lligades al poder, a la banca i a les empreses de serveis bàsics? Aquest model no funciona, és un model esgotat. Nefast. Que de delinqüents estafadors no n’hi ha només al PP? I tant que no, desgraciadament la corrupció esquitxa a per tot, també a altres partits – tot i que el PP guanya de molt – i el segon en el rànquing és el partit socialista, el PSOE. I la corrupció i l’estafa, l’abús de poder per enriquir-se impunement també esquitxa a moltes institucions començant per la Monarquia. El rei, un altre gran estafador. Que ningú s’escapa d’aquesta lacra? No, no és cert, hi...

La fràgil adolescència

Ho he sabut de sempre, però ara més. Quan tenia els fill petits ja hi pensava, i la temia. Ara reviso satisfeta el procés viscut i assaboreixo l’evident èxit. Sense por, acompanyo com puc, encara que sigui només amb paraules. Recordant com em van acompanyar i orientar a mi les paraules d’altres. No són només els fills i filles dels amics, familiars i veïnat. Són, sobretot, les i els alumnes que any rere any formen part dels meus neguits. L’adolescència és l’etapa amb més risc. Els humans menuts del nostre voltant als qui acompanyem en el créixer són vulnerables des del dia que estripen la placenta i eixamplen la vagina per sortir del ventre. Acabats de néixer la seva fragilitat és evident. En depèn la vida. Després són vulnerables en tots els aspectes, físics, psíquics, emocionals. Però no sempre ho sabem veure. Nosaltres com a adults acompanyants tenim algunes coses clares i d’altres menys clares, i en general ens en sortim. Uns més, uns menys. Com a pares, com a mestres, com a monitors, com a… educadors totes i tots al cap i a la fi. Amb mil circumstàncies diverses. I sí, la canalla es fa gran, però fins que se’n faci del tot, fins que ja enfila el seu propi camí feliç i constructiu, amb seguretat, com pertoca, primer ha de passar aquest moment especialment complex. N’hi haurà d’altres a la vida de moments, però aquesta etapa es fa mirar amb tots els sentits. I sinó parleu amb famílies i professorat. És aquell moment en què cal ser-hi més que mai, no dimitir,escoltar amatent, donar suport i posar...

La memòria del parc

Avui, quan vingueu al parc de la Rambla Solidaritat per gaudir de la festa que fa mesos que prepara tota una pila de gent del barri, entitats diverses i veïnat, pugeu fins dalt de tot, atureu-vos un moment, i pareu l’orella. No feu cas d’aquella placa que diu que el parc va ser inaugurat per l’Albiol fa unes setmanes, perquè el parc, ho sap tothom, és molt més antic. La placa es refereix a una remodelació actual que s’ha fet al parc – a esquenes dels veïns, per cert, amb qui no es va comptar ni abans ni després, ni tan sols a l’hora d’inaugurar aquesta remodelació, ho podeu llegir aquí – és una placa molt criticada perquè a part de ser una despesa innecessària, no recull cap dada sobre la història del parc. Pregunteu-li coses al parc, en té moltes per explicar-vos. Potser podeu començar preguntant a què es deu el seu nom. Parc de la Solidaritat. Gireu-vos cap al nord i observeu un bloc d’habitatges força diferent de la majoria de blocs de pisos, són els pisos de la Cooperativa… què significa aquesta cooperativa? Té a veure amb alguna fàbrica? És l’edifici de pisos més antic del barri, o potser no? Escolteu al parc, té moltes coses per explicar-vos. Us parlarà dels anys 50 i d’abans, de com aquell espai descampat ja servia per fer-hi vida social entre els centenars i milers de nou pobladors d’aquella zona de Badalona de terra argilosa que havia acollit vil·les romanes, vinyes, bòbiles i alguna casa d’estiueig, i que havia estat punt d’arribada de la primera onada migratòria dels anys 20....

Comencem pel barri

Pensar globalment i actuar localment. Per tercer any, a l’Institut Júlia Minguell de Llefià fem una immersió a la història del barri amb l’ajuda d’una entitat veïnal amb la que col·laborem, l’Arxiu Històric de Llefià. Aquest projecte el vam començar a pensar i a dinamitzar després de posar en comú inquietuds i necessitats en Toni Flores i jo, tan bon punt vaig saber que ocuparia plaça a l’institut del barri. Amb en Toni havíem compartit espais de lluita pel dret a espais de participació juvenil (quan tot estava per fer i tot era possible en aquell despertar de finals del franquisme en una ciutat especialment castigada per desarrollisme) i sobretot espais de lluita antimilitarista. Després, en la mútua etapa veïnal compartíem ser una nota discordant en aquell paradigma veïnal imperant, absolutament partidista, posant, cadascú des del seu àmbit territorial, un èmfasi molt especial en els processos i la construcció d’espais de participació veïnal. Ja més tard, portada pel compromís per la cohesió social mitjançant Òmnium, ens vam tornar a trobar a la plaça pública (concretament a la de Trafalgar), cuinant complicitats. I per això va ser tan fàcil posar-nos a treballar plegats en un projecte que va molt i molt més enllà del que pugui semblar en aparença. Any rere ant constatem un fet innegable: la gran majoria de nenes i nens que viuen a Llefià, fins i tot havent-hi nascut, no coneixen res de la història del seu barri. Coneixen ben poc de Badalona en conjunt, i en molts casos se la senten poc seva. Però del barri on passen tantes hores ho desconeixen gairebé tot, més enllà...

De fora a dins

Ja en parlàvem quan creixíem políticament des de les taules i reivindicacions de l’Assembla de Catalunya, els moviment d’esplais (Coordinadora de 34 Esplais de Badalona), el primer Consell local de la Joventut i les reivindicacions contra l’exclusió i la marginació social als principis de la refeta postfranquista. Quan esmenàvem amb accions els errors i mancances d’un urbanisme poc humà en una ciutat marcada pel desarrollisme franquista, i guanyàvem espais i locals de participació ciutadana, veïnal procurant alhora cosir una ciutat sense estructura. Quan la pintàvem sencera contra l’OTAN i contra l’empresonament d’insubmisos amb els pinzells del pacifisme antimilitarista. Quan lluitàvem per recuperar la nostra llengua tants anys prohibida i maltractada, i pels drets lingüístics d’accés i ús del català per a totes les badalonines i badalonins sense discriminació d’origen. I quan acampàvem a Montigalà (parc que volíem forestal) o a la Vall de Betlem (contra el golf) per salvar-los per al poble. I quan ens mobilitzàvem reclamant escola pública catalana i de qualitat als barris on en faltava. I quan ens mobilitzàvem i treballàvem per una Badalona de totes i tots contra la xenofòbia, per la cohesió social. I contra les barreres arquitectòniques, i a favor d’una mobilitat més sostenible, i d’una altra forma de fer cultura, i d’una comissió de festes participativa, i pel dret a decidir i …, i…/… Construir ciutat és tasca que pot fer-se (i cal fer) des de dins de les institucions i des de fora, i molts de nosaltres havíem optat per fer ciutat des de fora de l’ajuntament. Des del poble. La societat civil. De vegades col·laborant constructivament amb els qui hi...

Municipalisme emergent, temps de canvis també a Badalona

Article d’opinió al Tot Badalona A les eleccions municipals passades un total de 54.384 persones no van votar la llista del PP encapçalada per l’actual alcalde, escollint altres opcions, i 74.714 no el van votar perquè es van abstenir. La nostra ciutat que en l’actualitat té gairebé 220.000 habitants està governada per una opció política votada només per 26.920 del total de les 156.018 persones que tenien dret a vot en el cens de 2011.Un 17,25%.de vot va obtenir representació i el govern, i la voluntat diferent o contrària del 82,75% (129.614 persones, sumant-hi la majoria silenciosa – que es va abstenir-) va obtenir una confusa i pobre gestió dels seus vots i no vots. És una mirada sobre els resultats que em sembla molt interessant de fer ara que s’apropa una nova consulta electoral per escollir el govern municipal. Sovint el resultat a la composició del govern s’allunya molt de la resposta a les urnes, hi ha una delegació de la voluntat que després s’escapa de les nostres mans. I després hi ha la forma com es governa i l’incompliment sistemàtic de promeses electorals… Aquesta és una de les perversitats de la democràcia representativa que més alimenta la creixent desafecció política. La ciutadania observa atònita des del carrer com cada vegada hi ha més distància entre els organismes de govern i el poble, fins i tot amb l’organisme més proper, el local, i la distància entre el que passa dins (també de l’ajuntament) i el que passa fora es va convertint en un abisme absurd: una pèrdua de diàleg amb les necessitats reals del poble, de la ciutadania,...

Les rates de Llefià

Article d’opinió al Tot Badalona El novembre de 2012 els mitjans de comunicació feien famosa una rata del barri de La Salut que havia sortit a saludar i havia espatllat la foto a la dirigent del PP Alicia.S Camacho mentre presumia – al costat de l’Albiol, – de les grans millores en neteja al barri. Va ser una rata valenta que va sortir per desemmascarar la demagògia d’aquells dirigents polítics. A Llefià de rates també n’hi ha moltes, i tot i que de moment no han irromput ni deslluït cap dels festivals que munta l’alcalde per les cantonades, algunes són força bellugadisses i te les pots trobar qualsevol dia a qualsevol lloc. En conec unes de molt grans que s’estan en un solar ple de brutícia, i que tot sovint es passegen per les conegudes propietats veïnes: el pati d’un institut públic de secundària i un camp de futbol. No és gens recomanable mantenir actiu un focus de brutícia i nius de rates tan aprop d’un centre educatiu i d’un camp de futbol, són espais molt concorreguts per infants i joves. Sembla que netejar això hauria de ser una prioritat, però es veu que l’ajuntament té altra feina i passa de llarg les instàncies que fa temps s’envien demanant aquesta neteja. No ho considera una prioritat, municipal. Pocs metres més enllà, però, a l’altre costat del mateix institut, el mateix ajuntament s’ha gastat recentment una pila d’euros (estaria bé saber quants!) arreglant un parc i inaugurant-lo a porta tancada. La comunitat educativa d’aquell institut, tot i ser veïns directes i usuaris del parc, no hi va ser convidada. Ni...