Jose Téllez Tinent d’Alcaldia de Badalona Democràtica per Guanyem Badalona en Comú Una nova manera de fer política és donar, als problemes de la ciutat, respostes diferents de les que s’havien donat fins ara. I uns dels majors problemes de Badalona, i de molts ajuntaments, és la manca de sobirania econòmica per poder implantar un sistema fiscal progressiu. Les diferents lleis marcades pel govern central ens emmanillen per moure’ns en un estret marge basat, sobretot, en la regulació d’impostos sobre el sòl i els immobles. Tot i així, a Badalona encara no s’havia explotat prou els marges de la llei per avançar cap a una fiscalitat justa i progressiva. Exemple 1: l’estiu del 2011 una forta retallada de la Generalitat deixa als ajuntaments sense recursos per poder pagar el servei de l’escola bressol. Què va fer el govern local del PP d’Albiol? Apujar el preu a tothom a 176,55 €, una quota abusiva que va fer baixar molt la matriculació a la pública. Es podia fer d’una altra manera? Sí, i tant: el nou govern municipal ha implantat un sistema de tarifació social que fa pagar més qui més té i menys qui menys té; amb quotes que van des del 10 € fins als 197 €. Resultat? Totes les places de la pública plenes. Exemple 2: Davant la caiguda de la recaptació per la bombolla immobiliària la solució del govern del PP d’Albiol, durant els primers anys del seu mandat, va ser pujar el tipus impositiu de l’IBI residencial un 20% (i retallar serveis). La nova proposta d’ordenances fiscals del nou govern municipal per a 2017 és augmentar l’IBI per...
El drama de les màfies que trafiquen amb refugiats ha d’afegir un mínim de 800 persones més a la seva llista de morts. Les últimes han perdut la vida al mar Mediterrani quan intentaven arribar a Itàlia per començar una vida nova. Davant d’una tragèdia d’aquestes dimensions, una vegada més, les persones han estat a l’altura, com passa sempre, i els governs han tornat a fer el ridícul al demostrar la seva absoluta incapacitat per afrontar situacions que vagin més enllà d’una simple gestió econòmica. Itàlia va crear el Pla Mare Nostrum, amb motiu dels fets de Lampedusa, per intentar evitar el màxim nombre de morts davant les seves costes. Aquest pla significava cobrir una àrea de 70.000 quilòmetres quadrats, amb un pressupost mensual de 9 milions d’euros per mantenir 32 vaixells, 2 submarins i 900 militars. En el moment que tots els governs de la Unió Europea hi van ficar cullerada, va començar un ridícul que ha desembocat en la tragèdia del cap de setmana. Els governants europeus que ens asseguren que vetllen pel nostre benestar i que miren pel bé comú van substituir el Pla Mare Nostrum pel Pla Tritó. De 70.000 quilòmetres quadrats es passa a 48 quilòmetres quadrats de control de fronteres i s’exclouen les funcions de salvament marítim, els 9 milions d’euros mensuals que aportava Itàlia es rebaixen a 3 milions i els efectius disponibles es redueixen de manera evident. Aquesta és la resposta i la preocupació dels 28 governs de la Unió Europea. Denunciem, doncs, les polítiques internacionals que es posen en pràctica en perjudici dels països del Sud, que provoquen un deteriorament...
