por Laia Sabater | Abr 23, 2015 | Opinió
La Diada de Sant Jordi és un dia de reivindicació de la cultura i la lectura, en què els protagonistes són les roses i els llibres, però també les entitats socials i culturals, que són les grans generadores i difusores d’aquesta mateixa cultura. Tot i les protestes de l’any passat, el govern municipal del Partit Popular ha decidit unilateralment seguir un any més amb el model exclusivament econòmic de la Fira de Sant Jordi, i tornat a expulsar les entitats culturals fora del centre neuràlgic d’aquesta. L’any passat ja vaig ser partícip de l’enrenou que es va formar al voltant d’aquesta festa a Badalona, i és que en aquest, com en altres casos, no estem parlant d’una fira i prou. Estem parlant de com entén el govern municipal les festes, la cultura i la ciutat amb els seus habitants: un tauler on executar les seves jugades sense tenir en compte res més que els seus propis interessos. Per això vaig dir i repeteixo que la seva insistència a aplicar aquest model no és arbitrària. El món associatiu promou des de la seva activitat una cultura lligada a la participació i a l’actitud crítica, que xoca frontalment amb les pràctiques del PP, que prefereix promoure una “cultura de la Thermomix”, lligada al consumisme, i que li és més fàcil de controlar. Des de Guanyem Badalona en Comú exigim que s’acabi amb aquesta utilització de la Fira de Sant Jordi amb motius purament ideològics i es retorni a les entitats i les llibreries, l’autèntic nucli de la festa, que, durant molts anys, van fer que aquest dia de la cultura no...
por Jose Téllez | Abr 22, 2015 | Opinió
El drama de les màfies que trafiquen amb refugiats ha d’afegir un mínim de 800 persones més a la seva llista de morts. Les últimes han perdut la vida al mar Mediterrani quan intentaven arribar a Itàlia per començar una vida nova. Davant d’una tragèdia d’aquestes dimensions, una vegada més, les persones han estat a l’altura, com passa sempre, i els governs han tornat a fer el ridícul al demostrar la seva absoluta incapacitat per afrontar situacions que vagin més enllà d’una simple gestió econòmica. Itàlia va crear el Pla Mare Nostrum, amb motiu dels fets de Lampedusa, per intentar evitar el màxim nombre de morts davant les seves costes. Aquest pla significava cobrir una àrea de 70.000 quilòmetres quadrats, amb un pressupost mensual de 9 milions d’euros per mantenir 32 vaixells, 2 submarins i 900 militars. En el moment que tots els governs de la Unió Europea hi van ficar cullerada, va començar un ridícul que ha desembocat en la tragèdia del cap de setmana. Els governants europeus que ens asseguren que vetllen pel nostre benestar i que miren pel bé comú van substituir el Pla Mare Nostrum pel Pla Tritó. De 70.000 quilòmetres quadrats es passa a 48 quilòmetres quadrats de control de fronteres i s’exclouen les funcions de salvament marítim, els 9 milions d’euros mensuals que aportava Itàlia es rebaixen a 3 milions i els efectius disponibles es redueixen de manera evident. Aquesta és la resposta i la preocupació dels 28 governs de la Unió Europea. Denunciem, doncs, les polítiques internacionals que es posen en pràctica en perjudici dels països del Sud, que provoquen un deteriorament...
por Dolors Sabater | Abr 16, 2015 | Opinió
Article d’opinió al Tot Badalona L’alcalde del PP que tenim a Badalona està molt motivat per netejar. Parla de netejar la ciutat de delinqüència i jo li diria, clarament, que al seu propi partit hi té molta feina. Delinqüents de guant blanc se’n diu, no? Aquests que roben fortunes, que trafiquen amb influències, que porten una doble comptabilitat i paguen en B per estafar a la Hisenda Pública. Sí, sense dubte cal netejar bé la ciutat, el país, l’estat… de tots els qui es mirin la política com un trampolí per aconseguir poder i per enriquir-se sense importar-los el patiment de la majoria de la població. Sense importar-los les desigualtats, les injustícies, la defensa dels Drets Humans. Comparin sous, comparin patrimoni. Comparin trajectòries empresarials. Diuen que el poder corromp… en tenim sobrades proves! Quin sentit té seguir funcionant amb models polítics i econòmics que no busquen l’equitat i el bé comú, que no eviten la corrupció política i que faciliten l’auge de grans fortunes lligades al poder, a la banca i a les empreses de serveis bàsics? Aquest model no funciona, és un model esgotat. Nefast. Que de delinqüents estafadors no n’hi ha només al PP? I tant que no, desgraciadament la corrupció esquitxa a per tot, també a altres partits – tot i que el PP guanya de molt – i el segon en el rànquing és el partit socialista, el PSOE. I la corrupció i l’estafa, l’abús de poder per enriquir-se impunement també esquitxa a moltes institucions començant per la Monarquia. El rei, un altre gran estafador. Que ningú s’escapa d’aquesta lacra? No, no és cert, hi...
por Toni Flores | Abr 3, 2015 | Opinió
Article d’opinió al Tot Badalona Per fer una ciutat millor cal una bona recepta en mans d’un equip de cuina amorós, que tingui cura de cadascun dels passos i hi dediqui tot el seu esforç. I Badalona és com un bon plat que requereix dels millors ingredients i del punt de cocció just. Els ingredients que fan de Badalona una gran ciutat són les ciutadanes i ciutadans que omplim els seus carrers, sigui quina sigui la procedència, omplint-la de vida i donant-li aquell toc final que la fa tan característica. La cocció en forma d’entitats veïnals, que donen cohesió als diferents barris i ajuden a crear vincles entre la gent que hi viu; i d’entitats culturals de tota mena, que donen color al plat final, fan el plat més gustós al paladar i a la vista. Tot això, relligat amb una bona dosi d’assemblearisme i autogestió, que s’han demostrat ingredients determinants per tot plat ben cuinat a la ciutat. I quan tots els ingredients funcionen i s’estableix la sinergia idònia, és el moment en què Badalona es converteix en aquella ciutat on tots i totes volem viure. A dia d’avui, hi ha un cuiner que ha prescindit de tots els ingredients i ha intentat deixar un plat fred, sense gust ni qualitat gastronòmica. Tanmateix, una plataforma que sorgeix dels ingredients esmentats més amunt ja està quallant arreu de la ciutat, i camina per ser la suma de treball i experiències de tots els veïns i veïnes. Segueix la recepta al peu de la lletra, hi posa tot el seu entusiasme i no té por de coure a foc lent,...
por Dolors Sabater | Abr 2, 2015 | Opinió
Ho he sabut de sempre, però ara més. Quan tenia els fill petits ja hi pensava, i la temia. Ara reviso satisfeta el procés viscut i assaboreixo l’evident èxit. Sense por, acompanyo com puc, encara que sigui només amb paraules. Recordant com em van acompanyar i orientar a mi les paraules d’altres. No són només els fills i filles dels amics, familiars i veïnat. Són, sobretot, les i els alumnes que any rere any formen part dels meus neguits. L’adolescència és l’etapa amb més risc. Els humans menuts del nostre voltant als qui acompanyem en el créixer són vulnerables des del dia que estripen la placenta i eixamplen la vagina per sortir del ventre. Acabats de néixer la seva fragilitat és evident. En depèn la vida. Després són vulnerables en tots els aspectes, físics, psíquics, emocionals. Però no sempre ho sabem veure. Nosaltres com a adults acompanyants tenim algunes coses clares i d’altres menys clares, i en general ens en sortim. Uns més, uns menys. Com a pares, com a mestres, com a monitors, com a… educadors totes i tots al cap i a la fi. Amb mil circumstàncies diverses. I sí, la canalla es fa gran, però fins que se’n faci del tot, fins que ja enfila el seu propi camí feliç i constructiu, amb seguretat, com pertoca, primer ha de passar aquest moment especialment complex. N’hi haurà d’altres a la vida de moments, però aquesta etapa es fa mirar amb tots els sentits. I sinó parleu amb famílies i professorat. És aquell moment en què cal ser-hi més que mai, no dimitir,escoltar amatent, donar suport i posar...
por Dolors Sabater | Mar 28, 2015 | Opinió
Avui, quan vingueu al parc de la Rambla Solidaritat per gaudir de la festa que fa mesos que prepara tota una pila de gent del barri, entitats diverses i veïnat, pugeu fins dalt de tot, atureu-vos un moment, i pareu l’orella. No feu cas d’aquella placa que diu que el parc va ser inaugurat per l’Albiol fa unes setmanes, perquè el parc, ho sap tothom, és molt més antic. La placa es refereix a una remodelació actual que s’ha fet al parc – a esquenes dels veïns, per cert, amb qui no es va comptar ni abans ni després, ni tan sols a l’hora d’inaugurar aquesta remodelació, ho podeu llegir aquí – és una placa molt criticada perquè a part de ser una despesa innecessària, no recull cap dada sobre la història del parc. Pregunteu-li coses al parc, en té moltes per explicar-vos. Potser podeu començar preguntant a què es deu el seu nom. Parc de la Solidaritat. Gireu-vos cap al nord i observeu un bloc d’habitatges força diferent de la majoria de blocs de pisos, són els pisos de la Cooperativa… què significa aquesta cooperativa? Té a veure amb alguna fàbrica? És l’edifici de pisos més antic del barri, o potser no? Escolteu al parc, té moltes coses per explicar-vos. Us parlarà dels anys 50 i d’abans, de com aquell espai descampat ja servia per fer-hi vida social entre els centenars i milers de nou pobladors d’aquella zona de Badalona de terra argilosa que havia acollit vil·les romanes, vinyes, bòbiles i alguna casa d’estiueig, i que havia estat punt d’arribada de la primera onada migratòria dels anys 20....
por Dolors Sabater | Mar 18, 2015 | Opinió
Pensar globalment i actuar localment. Per tercer any, a l’Institut Júlia Minguell de Llefià fem una immersió a la història del barri amb l’ajuda d’una entitat veïnal amb la que col·laborem, l’Arxiu Històric de Llefià. Aquest projecte el vam començar a pensar i a dinamitzar després de posar en comú inquietuds i necessitats en Toni Flores i jo, tan bon punt vaig saber que ocuparia plaça a l’institut del barri. Amb en Toni havíem compartit espais de lluita pel dret a espais de participació juvenil (quan tot estava per fer i tot era possible en aquell despertar de finals del franquisme en una ciutat especialment castigada per desarrollisme) i sobretot espais de lluita antimilitarista. Després, en la mútua etapa veïnal compartíem ser una nota discordant en aquell paradigma veïnal imperant, absolutament partidista, posant, cadascú des del seu àmbit territorial, un èmfasi molt especial en els processos i la construcció d’espais de participació veïnal. Ja més tard, portada pel compromís per la cohesió social mitjançant Òmnium, ens vam tornar a trobar a la plaça pública (concretament a la de Trafalgar), cuinant complicitats. I per això va ser tan fàcil posar-nos a treballar plegats en un projecte que va molt i molt més enllà del que pugui semblar en aparença. Any rere ant constatem un fet innegable: la gran majoria de nenes i nens que viuen a Llefià, fins i tot havent-hi nascut, no coneixen res de la història del seu barri. Coneixen ben poc de Badalona en conjunt, i en molts casos se la senten poc seva. Però del barri on passen tantes hores ho desconeixen gairebé tot, més enllà...
por Dolors Sabater | Mar 16, 2015 | Opinió
Ja en parlàvem quan creixíem políticament des de les taules i reivindicacions de l’Assembla de Catalunya, els moviment d’esplais (Coordinadora de 34 Esplais de Badalona), el primer Consell local de la Joventut i les reivindicacions contra l’exclusió i la marginació social als principis de la refeta postfranquista. Quan esmenàvem amb accions els errors i mancances d’un urbanisme poc humà en una ciutat marcada pel desarrollisme franquista, i guanyàvem espais i locals de participació ciutadana, veïnal procurant alhora cosir una ciutat sense estructura. Quan la pintàvem sencera contra l’OTAN i contra l’empresonament d’insubmisos amb els pinzells del pacifisme antimilitarista. Quan lluitàvem per recuperar la nostra llengua tants anys prohibida i maltractada, i pels drets lingüístics d’accés i ús del català per a totes les badalonines i badalonins sense discriminació d’origen. I quan acampàvem a Montigalà (parc que volíem forestal) o a la Vall de Betlem (contra el golf) per salvar-los per al poble. I quan ens mobilitzàvem reclamant escola pública catalana i de qualitat als barris on en faltava. I quan ens mobilitzàvem i treballàvem per una Badalona de totes i tots contra la xenofòbia, per la cohesió social. I contra les barreres arquitectòniques, i a favor d’una mobilitat més sostenible, i d’una altra forma de fer cultura, i d’una comissió de festes participativa, i pel dret a decidir i …, i…/… Construir ciutat és tasca que pot fer-se (i cal fer) des de dins de les institucions i des de fora, i molts de nosaltres havíem optat per fer ciutat des de fora de l’ajuntament. Des del poble. La societat civil. De vegades col·laborant constructivament amb els qui hi...
por Dolors Sabater | Mar 14, 2015 | Opinió
Article d’opinió al Tot Badalona A les eleccions municipals passades un total de 54.384 persones no van votar la llista del PP encapçalada per l’actual alcalde, escollint altres opcions, i 74.714 no el van votar perquè es van abstenir. La nostra ciutat que en l’actualitat té gairebé 220.000 habitants està governada per una opció política votada només per 26.920 del total de les 156.018 persones que tenien dret a vot en el cens de 2011.Un 17,25%.de vot va obtenir representació i el govern, i la voluntat diferent o contrària del 82,75% (129.614 persones, sumant-hi la majoria silenciosa – que es va abstenir-) va obtenir una confusa i pobre gestió dels seus vots i no vots. És una mirada sobre els resultats que em sembla molt interessant de fer ara que s’apropa una nova consulta electoral per escollir el govern municipal. Sovint el resultat a la composició del govern s’allunya molt de la resposta a les urnes, hi ha una delegació de la voluntat que després s’escapa de les nostres mans. I després hi ha la forma com es governa i l’incompliment sistemàtic de promeses electorals… Aquesta és una de les perversitats de la democràcia representativa que més alimenta la creixent desafecció política. La ciutadania observa atònita des del carrer com cada vegada hi ha més distància entre els organismes de govern i el poble, fins i tot amb l’organisme més proper, el local, i la distància entre el que passa dins (també de l’ajuntament) i el que passa fora es va convertint en un abisme absurd: una pèrdua de diàleg amb les necessitats reals del poble, de la ciutadania,...
por Toni Flores | Feb 20, 2015 | Opinió
Article d’opinió al Tot Badalona A la nostra ciutat cada any podem gaudir de les Festes de Maig, malgrat que no tothom sap com es prepara una part d’aquestes festes, quina és “la cuina i els ingredients que empra” per elaborar els plats i quins condiments donaran aquell gust diferenciat. Fa més de 10 anys que a Badalona va sortir, podem dir, una cuina d’autor basada en el consum de productes Km 0: activitats de festes impulsades des del poble per al poble i organitzades des de les entitats i veïnat de la ciutat. Es tracta de la CPFM, la Coordinadora Popular de les Festes de Maig, que recull els seu plats en una carta de menú que es coneix com a Festes Alternatives, amb un objectiu que va ser, i encara és, el d’aconseguir un espai – “cuina oberta” perquè tot el poble badaloní hi tingui cabuda; transversal, per treballar conjuntament amb l’Administració; transparent, perquè coneguem quins són i com es gestionen els recursos; vinculant i executiva, perquè les decisions que pren la Comissió siguin les que es porten a terme. També va defensar com a condiments propis l’autogestió, l’autoorganització i el treball en xarxa, el que fa que encara emprem els mateixos productes. Un gust final especial i diferent. Com deia la CPFM “… volem que entre totes i tots es pugui decidir quin model de festa volem, i això implica parlar no només de dates i llocs sinó també de formats, recursos i continguts. Quant hem d’invertir en la festa? Quina mena d’activitats volem prioritzar? Amb quina música volem amenitzar cada celebració? Si la festa d’un...
